Aperitius, Condiments i salses | Montse Vallory, Jordina Casademunt
No saps què fer d’una resta de remolatxa cuita? Aquí tens una conserva que sorprèn a taula! El contrast de color i sabors de la remolatxa macerada en vinagreta de mostassa pot ser la clau de l’èxit del teu bufet.
La remolatxa conté molts sucres i, un cop cuita, fermenta ràpidament. Coberta amb la vinagreta de mostassa, es conserva bé a la nevera dues setmanes, però cal mantenir-la sempre ben coberta i evitar que quedin trossos fora de la vinagreta.
Cada cop que consumiu part de la remolatxa, procureu deixar la resta ben coberta per la vinagreta i tornar-la a posar a la nevera ràpidament un cop hàgiu agafat el que necessiteu, per no tallar la cadena del fred. A mesura que es va consumint la remolatxa, el nivell de vinagreta minva; llavors només cal afegir-hi més oli que la cobreixi i remenar-ho sacsejant el pot. A la foto es veu la remolatxa per portar a taula, fora de la conserva i untada per la vinagreta, que s’ha liquat a temperatura ambient.
Quan es treu de la nevera, la vinagreta feta amb oli d’oliva és més solida que la feta amb oli de sèsam o de gira-sol de primera premsada. La vinagreta es va tenyint del color de la remolatxa i el contrast amb el verd de les hortalisses és espectacular. Quan acabeu la remolatxa, retoqueu la vinagreta per acabar de consumir-la com a tal amb més oli, més vinagre de poma i, si cal més sal, afegiu-hi sal diluïda amb el vinagre o un raig d’aigua de mar per al consum. Una altra manera ràpida i deliciosa de retocar la vinagreta és afegir-hi vinagre d’umeboshi i oli, però no ho feu amb salsa de soja perquè apagaria el color i perdria tot l’encant.
La remolatxa taca molt la fusta i la pell: val més posar-se guants per manipular-la i tallar-la sobre taula de plàstic.
La varietat de colors i sabors al plat incideix en la salut de tot l’organisme, segons la teoria dels cinc elements de la medicina tradicional xinesa. La remolatxa és molt dolça i guanya amb la polaritat del salat, l’àcid i el picant. La gama de colors vermellosos a taula contrastada pels diferents matisos de verd sempre sorprèn i fa l’àpat més atractiu.
La remolatxa aporta molts nutrients. Destaquem les vitamines del grup B (àcid fòlic, B12, B2, B6 i B3); i, pel que fa als minerals, és rica en iode, ferro, potassi i silici. Les persones propenses a tenir càlculs renals han de vigilar perquè té oxalats –un component propi d’alguns aliments com els espinacs, el cacau, les mongetes i la remolatxa, i amb una activitat antinutrient ja que dificulta l’assimilació d’alguns minerals.
En la recepta proposada, el vinagre de poma o d’umeboshi, rics en vitamina C, ajuden a metabolitzar part dels oxalats fent que els minerals de la remolatxa siguin més assimilables. La riquesa en minerals de la remolatxa ajuda a nodrir la sang; per aquest motiu és molt adequada per als nens en edat de creixement, per a les persones amb anèmia i falta d’energia.