Postres, esmorzars i berenars | Montse Vallory, Jordina Casademunt
Qui deia que els dolços no són poden ser sans i bons? Tasteu aquests pastissets de polenta! Són perfectes per fer un berenar refrescant sense embafar-nos.
Aquesta recepta és ideal per a berenars d’estiu i per a festes, ja que la base de polenta es conserva bé a la nevera 3 o 4 dies. A l’estiu queda bé amb fruita fresca. A l’hivern, amb fruits secs i fruita deshidratada. La melmelada és una opció per tot l’any.
Es pot substituir el coco per ametlla en pols. L’oli de coco, el coco ratllat i l’ametlla en pols enriqueixen la massa i són opcionals. Si es volen unes postres lleugeres, no cal posar-ne.
Els pastissets també es poden fer sense motllo:
Els pastissets de la foto estan fets amb el motllo “mini-savarin” de Lékué. La silicona de platí és un material estable i segur.
La polenta és el cereal d’efecte més refrescant, ideal per l’època de calor. A més, pel tipus de cocció, aquests dolços són més lleugers que els cuits al forn.
Els sucres de la polenta i la melassa d’arròs són de combustió lenta. Això els fa adequats per a totes les edats i per a qualsevol hora.
La polenta és una joia culinària que encara no tenim costum de cuinar. És sèmola de blat de moro, per tant, els celíacs en poden consumir per no contenir gluten. És un cereal molt digestiu. Destaca per un contingut ric en magnesi, calci i potassi, vitamina A, carotenoides i àcid fòlic. També presenta una bona font d’àcids grassos essencials i fibra. Trieu polenta ecològica per evitar el blat de moro transgènic.
Per endolcir aquestes postres, la melassa d’arròs és ideal perquè li proporciona el punt de dolçor que busquem i li atorga enzims, que afavoreixen la digestió del plat, vitamines i minerals.
D’altra banda, hi trobem el coco, sovint apartat de les dietes per tenir mala fama quan en realitat presenta molts beneficis per a la salut. El seu oli verge extra, a més de ser l’oli més adient per cuinar ja que tolera altes temperatures, és ric en àcid làuric, el qual presenta propietats antivíriques, i en àcid caprílic, que presenta propietats antiimflamatòries. De fet, la mala reputació del coco prové dels anys 70 en què es va començar a comercialitzar en forma hidrogenada.