Plat principal | Montse Vallory, Jordina Casademunt
Una crema molt senzilla i que vesteix qualsevol taula, especialment si la presenteu contrastada amb sabors i colors que aportin polaritat.
La varietat de sabors al plat incideix en la salut i en l’èxit culinari, per això us proposo polaritzar el dolç de la remolatxa amb diversos salats (aigua de mar, algues, umeboshi, tàperes, anxoves), picants (gingebre, pebre negre, mostassa, ruca, créixens) i àcids (llimona, vinagre de poma o d’ume).
El tàrtar d’algues de Porto-Muiños és un dels bons recursos al rebost, però resulta ben fàcil fer-lo a casa. Vegeu la recepta aquí.
Podeu presentar la crema amb condiments que aportin un contrast de color com la picada de sèsam i julivert.
Cal tenir en compte que la remolatxa, tot i ser rica en minerals, també conté oxalats d’activitat antinutrient; això es pot resoldre amb tècniques culinàries que minimitzin aquests efectes i millorin la biodisponibilitat dels minerals.
Per exemple:
La remolatxa aporta molts nutrients. En destaquem les vitamines del grup B (àcid fòlic, B12, B2, B6 i B3); i, pel que fa als minerals, és rica en iode, ferro, potassi i silici. Les persones propenses a tenir càlculs renals han de vigilar perquè té oxalats –un component propi d’alguns aliments com els espinacs, el cacau, les mongetes i la remolatxa, i amb una activitat antinutrient que dificulta l’assimilació d’alguns minerals.
En la recepta proposada, el vinagre de poma o d’umeboshi i la llimona, rics en vitamina C, ajuden a metabolitzar part dels oxalats fent que els minerals de la remolatxa siguin més assimilables. La riquesa en minerals de la remolatxa ajuda a nodrir la sang; per aquest motiu és molt adequada per als nens en edat de creixement, per a les persones amb anèmia i falta d’energia.