Plat principal, Aperitius | Lucía Gómez
Aquesta recepta és brutal! De debò que no té absolutament res a envejar al salmorejo cordovès. Després de trobar-los tant a faltar durant tota la tardor, l'hivern i la primavera…, per fi, comencem a trobar altre cop els tomàquets.
Sincerament no crec que valgui la pena menjar tomàquets durant tot l’any: una, per sabor (no saben a res) i dues, per salut; la terra és molt mes sàvia que nosaltres i, si no dóna tomàquets en altres èpoques de l’any, deu ser perquè no n’hem de menjar. Per fer una alimentació saludable, només cal tenir una mica de sentit comú. Els tomàquets, per exemple, hidraten: per això es donen a l’estiu i no a l’hivern.
El salmorejo és una mena de gaspatxo però molt més dens, que es pot fer servir per untar o per menjar amb cullera. Quin problema té? Doncs que, encara que porti moltes coses riques en nutrients com all, oli d’oliva o tomàquets, també porta molt de pa. I, a més, sempre l’acompanyen de pernil i ou.
Voleu saber quin és el meu truc infal·lible per aconseguir aquesta textura única? Hi poso alvocat i li afegeixo l’oli, a poc a poc, ja al final.
Com a tòping, he substituït el pernil tradicional per tomàquets secs rehidratats, que li donen un toc genial!