Avui en dia ens preocupem molt per menjar saludable i ens fixem en la procedència dels aliments, com els combinem i, fins i tot en les millors coccions per preservar al màxim els nutrients, però hem perdut de vista el més bàsic: com els mengem.
El ritme frenètic de presses, estrès i preocupacions va totalment en contra del que necessita el sistema digestiu per tenir bona salut i poder digerir i assimilar correctament els aliments que ingerim.
El primer que hem de tenir en compte és que hem de menjar asseguts i relaxats. Això vol dir que hem de tenir prou temps per menjar i hem de fer-ho amb atenció plena, que avui en dia es coneix com a mindfuleating. Si mengem en deu minuts davant de la pantalla de l’ordinador, mirant el mòbil, parlant amb el company sobre temes de feina o drets, se’ns posarà malament.
La digestió la controla el sistema nerviós parasimpàtic quan estem relaxats i ens parem per menjar, però, en canvi, quan estem estressats, drets o fent altres coses, el cos activa el sistema nerviós simpàtic, que es prepara per lluitar o fugir i bloqueja el procés digestiu.
Per això, és molt habitual que, quan estem de vacances i mengem coses que habitualment evitem, perquè les considerem poc saludables o ens generen malestar, no ens passi res. La gran diferència és que estem relaxats, tenim temps i gaudim del menjar. En definitiva, mengem en “mode parasimpàtic”.
Funcions del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic
Aquests dos sistemes són importants i necessaris per assegurar una harmonia en la fisiologia dels diferents òrgans i sistemes del cos. Encara que sembli que tenen funcions antagòniques, hem d’entendre que treballen en sinergia i es complementen. El problema és quan vivim períodes d’estrès continus que provoquen que el sistema simpàtic estigui sempre actiu, cosa que afecta les digestions, però també les emocions o trastorns del son. Entre les funcions principals de tots dos sistemes destaquem:
El sistema nerviós simpàtic
- Prepara el cos per a l’activitat intensa o resposta important a una percepció de risc o amenaça. Actua en els períodes d’estrès amb una resposta fisiològica de lluita o defensa, por o fugida.
- Cardiovascular: augmenta les freqüències cardíaques i respiratòries, provoca vasoconstricció i porta menys sang al sistema digestiu.
- Afavoreix l’atenció i acció externa i disminueix el treball intern de l’organisme.
El sistema nerviós parasimpàtic
- Actua en períodes de relaxació, de sedació i repòs, i contribueix a l’activitat d’assimilació i excreció.
- Cardiovascular: disminueix les freqüències cardíaques i respiratòries. Conserva la sang al sistema digestiu.
- Prepara el cos per fer activitats internes. Afavoreix l’atenció cap a l’interior i l’acció interna de compensació.
Per concretar una mica més, podem dir que menjar en “mode parasimpàtic” afavoreix la digestió perquè estimula la salivació, prepara les glàndules digestives perquè secretin els sucs digestius i, a més, regula els moviments dels òrgans i vísceres implicats en el procés digestiu, tal com explica la doctora Olga Cuevas en aquest article.
3 consells pràctics
Hem parlat de menjar asseguts i relaxats, però us donem altres consells per facilitar la feina del sistema nerviós parasimpàtic:
1-Agrair
Moltes religions, cultures i civilitzacions d’arreu del món com l’aiurveda o la hindú encara es prenen el temps per beneir els aliments i agrair a les persones que han cuinat. És una manera de connectar amb el moment de l’àpat, prendre consciència que ens disposem a menjar i que els aliments ens nodriran i ens faran bé. Encara que no siguem religiosos és una bona pràctica.
2-Respirar
Maria Àngels Farreny, fundadora i entrenadora personal de Natura, fa anys que fa pedagogia en aquest sentit. Recomana seure amb l’esquena a 90 graus per no oprimir els òrgans relacionats amb sistema digestiu i el respiratori. A més, hem de tenir en compte que, amb una respiració superficial, ens empassarem aire i podem tenir gasos.
3-Mastegar
Una bona masticació és imprescindible per pair bé, perquè la digestió comença a la boca. Si mengem fent qualsevol altra cosa i amb presses, solem empassar el menjar sense pràcticament mastegar. Això comporta diversos problemes. Per una banda, no donem temps als enzims (amilasa) que predigereixen els hidrats de carboni ni la mucina (moc lubricant i digestiu) per actuar. Per altra banda, si mengem de pressa i sense mastegar no ens adonem quan ja estem tips. Assaborir el menjar ajuda a sentir la sensació de sacietat real gràcies a l’hormona leptina.
Problemes digestius
Tal com hem explicat, si mengem drets o amb presses, bloquejarem la digestió perquè activarem el sistema nerviós simpàtic. Això pot comportar que després tinguem certes molèsties digestives, com per exemple:
- Digestions pesades, perquè si no masteguem els aliments arribaran sense triturar a l’estómac. Allà s’hi hauran d’estar molt de temps i hi haurem d’invertir molta energia i, per tant, ens podem sentir més cansats.
- Gasos, rots i dolor abdominal, perquè, si mengem massa de pressa, també ens empassem aire.
- Alteració de la motilitat intestinal (sigui restrenyiment, diarrea o alternança, depenent de la persona). Pot arribar a desembocar en una síndrome de còlon irritable.
- Acidesa: els nervis fan que se segregui un excés de sucs gàstrics. La hipersecreció d’àcids estomacals es pot complicar amb símptomes o patologies com la hiperclorhídria, gastritis o úlcera.
