El cogombre és la quarta hortalisa més produïda al món, per darrere del tomàquet, la col i la ceba.

Propietats i beneficis del cogombre

Es va començar a conrear a l’Índia fa més de 3.000 anys. Els grecs i posteriorment els romans el van adoptar i li donaven, també, un ús terapèutic: tradicionalment s’ha fet servir per tractar la gota, la obesitat i les malalties del cardíaques, i per alleugerir ulls cansats i inflats, les picades de les vespes i, naturalment, com a màscara facial: qui no ha vist mai una pel·lícula amb aquella imatge impagable de la dona amb la màscara a la pell i les rodanxetes de cogombre als ulls?

Les principals propietats nutricionals del cogombre

Els cogombres són bàsicament aigua i potassi i tenen pocs nutrients, però això no vol dir que no tinguin propietats saludables. En tot cas, per gaudir dels seus beneficis és millor, si és possible, ingerir-los amb la pell, on hi ha elements com fibra, betacarotè, silici i clorofila.

El silici proporciona elasticitat a les cèl·lules i actua sobre el cabell, les ungles i molt especialment la pell, i aquest mineral combinat amb la vitamina E i els olis essencials que conté el cogombre expliquen la seva eficàcia per millorar l’estat general de la pell.

Si heu estat molta estona al sol o si fins i tot teniu cremades, podeu triturar dos cogombres i escampar la polpa resultant per la zona afectada i deixar que actuïi uns 30 minuts. Aquest remei també funciona en casos de dermatitis i per tractar l’acné (tot i que la millor manera d’eliminar-lo és seguint una alimentació correcta).

L’aigua li confereix propietats diurètiques i laxants i és per això que ajuda quan un es vol aprimar.

També conté un enzim digestiu anomenat erepsina, que trenca les proteïnes en aminoàcids i que neteja els budells. Aquesta propietat també fa que serveixi per combatre els paràsits, en especial la tènia.

Els principals efectes sobre l'organisme del cogombre

Es pot trobar tot l’any, però en realitat és una verdura d’estiu, així que té una naturalesa freda i refrescant que es manté fins i tot després de la cocció. Té influència sobre el cor, la melsa i els pàncrees, l’estómac i l’intestí gros.

Per la seva qualitat expansiva, no és recomanable per aquells que pateixen diarrees o mocs líquids i tampoc pels que tinguin un sistema digestiu dèbil. Si es menja cru, s’ha de mastegar i ensalivar bé per millorar-ne la digestibilitat.

El gran poder desintoxicador del cogombre

La primavera és un bon moment per aquells que vulguin aprofitar per desintoxicar l’organisme i el cogombre és un dels aliats més eficaços per aconseguir-ho per les seves propietats diurètiques i laxants.

Depura la sang i elimina l’àcid úric –un dels residus que deixa la carn, per exemple—, expulsant de l’organisme l’excés d’aigua: com a laxant neteja els budells de residus fecals i repara la mucosa de les parets intestinals que s’ha fet malbé.

El cogombre a la cuina!

Hi ha poques receptes amb cogombres cuits perquè és un aliment que tradicionalment es menja cru. En tot cas, les seves propietats energètiques (refredar, laxar) es mantenen després d'una cocció molt lleugera.

Les millors receptes amb cogombres

Descobreix les millors receptes dins del web de Etselquemenges:

Adam Martín
Adam Martín

Periodista, escriptor, especialista en nutrició i salut.

  @adammartinsk?lang=es   @adammartinsk?hl=es