Els apunts culinaris de la Montse Vallory

Els millors pèsols per fer la crema són els grossos i farinosos; per tant, quan els desgraneu aprofiteu per fer-ne dos grups: uns per a la crema i els altres per menjar-los  bullits un parell de minuts i amanits amb oli. El temps de cocció dependrà de si són més tendres o menys, però procureu coure’ls poca estona si voleu preservar el color viu dels pèsols tendres.

Com que són una lleguminosa, podeu cuinar-los amb un trosset d’alga kombu de Galícia posada des de l’inici de la cocció, que estovarà la fibra del pèsol i alhora enriquirà la crema amb minerals. Si la kombu encara no és prou cuita en acabar la cocció dels pèsols, retireu-la abans de triturar-ho tot.

Per rectificar de sal aquesta crema, que és dolça per si mateixa, podem fer servir vinagre d’umeboshi, perquè, a més del salat, aporta un punt àcid que polaritza el sabor dolç dels pèsols. També hi va bé l’aigua de mar.

El pa torrat o qualsevol altre entrebanc que obligui a mastegar la crema ajudarà a digerir més bé els hidrats de carboni, ja que ensalivarem millor. Si no hi voleu daus de pa torrat, poseu-hi fruita seca o llavors torrades de carbassa o gira-sol. Per mantenir les llavors cruixents, porteu-les a taula en un bol per posar-les en el moment de menjar.

Els apunts energètics

El pèsol és una hortalissa de primavera que té una càrrega glucèmica baixa, tot i que resulta deliciosament dolç. La fibra i la proteïna que conté el fan un aliment ideal en qualsevol condició, especialment quan hi ha problemes de sucre a la sang.

Montse Reus explica a la secció “El rebost” el perquè de la dita popular “ser eixerit o eixerida com un pèsol”: “Aquestes petites verdures lleguminoses són plenes de vitamines que són específiques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fins i tot, ens poden ajudar a superar el nerviosisme i a mantenir un estat d’ànim més positiu.”

Els apunts nutricionals de la Jordina Casademunt

Els pèsols són una lleguminosa que destaca per les vitamines del grup B que conté, interessants per al bon funcionament del sistema nerviós. També són rics en antioxidants, com el betacarotè i la vitamina C, i són una font d’hidrats de carboni complexos que ajuden a mantenir els nivells de glucèmia constants.

Són molt nutritius perquè contenen força proteïna, cosa que els converteix en un substitut excel·lent de la soja en aquells països en què no hi ha tradició de cultivar-ne o quan no és possible consumir-ne per culpa de reaccions al·lèrgiques o intoleràncies.