Els apunts culinaris de la Montse Vallory

El mill és un cereal que queda més aviat eixut si no es combina amb oli o ceba confitada, que li aporta untuositat i resulta més melós. Si feu servir una batedora, obtindreu un puré més fi i homogeni, però també queda bé si el remeneu enèrgicament i el xafeu amb una espàtula. Si us agrada una crema ben fina, tritureu-ho quan encara estigui ben calent afegint-hi més oli i alguna llet vegetal per emulsionar el mill, la ceba i l’oli.

El mill també es pot cuinar sense torrar prèviament, tot i que es recomana fer-ho abans de coure’l perquè tingui un efecte més alcalinitzant i resulti encara més fàcil de digerir, tot i que ja és molt digerible. Es considera que comença a torrar-se quan s’ha evaporat la humitat de rentar-lo i queda eixut i desprès. Arribats a aquest punt, vigileu que no canviï de color perquè no es cremi. Sabreu que ja el teniu torrat quan sentiu olor de nous torrades.

Els apunts nutricionals de la Jordina Casademunt

El mill és més que una alternativa a la patata o a altres cereals: conté moltíssims nutrients essencials. És un dels cereals més rics en magnesi, mineral que s’ha comprovat en molts estudis científics que ajuda a fer baixar la pressió sanguínia, afavoreix la reducció de l’asma i la freqüència de les migranyes.

També és ric en fòsfor i lecitina, nutrients importants per al sistema nerviós, i en àcid silícic, necessari per conservar la pell, els cabells i les ungles en bon estat. És un cereal molt digestiu que beneficia la melsa i l’estómac, molt recomanable per als diabètics i, com que no té gluten, és ideal per als celíacs.

1 vas (250 ml) de mill bullit proporciona el 26,4% de la ració diària de magnesi i el 24% de la de fòsfor.