Plat principal | Pep Nogué, Xevi Verdaguer
Recepta per tractar la sulfatació dels estrògens
Nota: Les persones que sulfaten lentament, que redueixin la quantitat de ceba i porro
Una ajuda per mantenir una bona salut hormonal: Sulfates lentament?
L’estrona i l’estradiol es conjuguen a la 2a fase del fetge amb els enzims de la metilació, la sulfatació i la glucoronització, cosa que en facilita l’eliminació i redueix l’activitat biològica diària dels estrògens a les cèl·lules diana.
Si estan conjugats no poden ser actius perquè no tenen afinitat amb el seu receptor.
Està molt documentada la importància de facilitar l’eliminació dels estrògens a través de la conjugació amb els enzims de la metilació, la sulfatació i la glucoronització si es vol tractar i prevenir càncers hormonals i totes les malalties provocades per una predominança estrogènica.
Continuem amb els enzims que degraden els estrògens en la 2a fase del fetge: la sulfatació.
La sulfatació de l’estrona i del 17-beta estradiol succeeix en diferents teixits com les mames, glàndules adrenals, úter, placenta, ronyons, intestí prim… però molt especialment al fetge. El metabòlit majoritari és l’estrona-3-sulfate.
Sabràs que sulfates lentament si quan menges espàrrecs l’orina et fa una olor forta, si els alls et repeteixen, si el vi amb sulfits et fa venir mal de cap o si els calçots i les cebes et repeteixen i no se’t posen bé.
Si sulfates lentament no et recomano que facis dejunis per desintoxicar el cos. És preferible que contribueixis a fer funcionar millor els enzims de la sulfatació menjant: fesols, azukis, mongeta verda, fajol (pa o pasta o torradetes), pipes de carbassa, gira-sol i l’alga cochayuyo. Pop, calamars i sèpia. Llavors o oli de llinet o de sèsam (o crema de tahina) cada dia.
Cal tenir en compte la interacció dels aliments i els tòxics ambientals amb els enzims de la sulfatació. Ens poden ajudar a millorar o a l’inrevés.
Vinga va! No facis mala cara. Si sulfates lentament, tu mateix ja ho havies notat, que el suc de taronja no se’t posava bé, i que l’enciam et deixava la panxa inflada… i que l’all i la ceba també se’t posaven malament i et repetien, que el vi amb sulfits de seguida et feia venir mal de cap o migranyes i les calçotades et deixaven fatal.
Als que sulfaten bé, això no els passa.
La genisteïna del trèvol vermell, les faves, els tramussos, el miso, el tempeh, el kudzú i el sèsam estimulen el SULT1A1. Cal menjar-ne sovint.
Hi ha persones que tenen una predisposició genètica a una sulfatació més lenta, és a dir, els enzims de la sulfatació que degraden els estrògens no funcionen correctament perquè el gen que codifica la fabricació d’aquest enzim té una activitat reduïda i condiciona aquestes persones a una conjugació amb sulfats més petita.
Tindran un excés d’estrògens lliures que seran biològicament actius quan s’adaptin al seu receptor. Un risc.
Recomanem a les persones que sulfaten lentament fer-se un estudi genètic valorant aquests polimorfismes concrets que impedeixen la fabricació normal d’enzims per sulfatar:
SULT 1A1, SULT 1E1, SULT 2A1, SULT 2B1.
En cas que sulfatis lentament, un professional especialista en PNIE o medicina integradora t’ajudarà amb la suplementació individualitzada però la teva obligació és seguir aquests consells alimentaris per facilitar l’eliminació dels estrògens per aquest embut.
En Pep Nogué i jo mateix et proposem unes delicioses receptes fetes amb la millor intenció per potenciar l’activitat dels enzims de la sulfatació.
Bon profit!