Plat principal | Montse Vallory, Jordina Casademunt
Un plat depuratiu de carxofes guisades amb pastanagues i ceba confitada que acompanya tant cereals com proteïnes.
Per evitar que les carxofes ennegreixin, fregueu-les amb un tros de llimona a mida que les talleu. Per netejar-vos els dits tacats per la carxofa, fregueu-vos-els també amb llimona. Els tronxos de la carxofa es poden pelar, tallar a trossos i incorporar amb la resta. Resulten amargants, però és un sabor que queda equilibrat per l’àcid de la llimona i la dolçor de la ceba confitada amb les pastanagues.
Un plat depuratiu i delicat, que acompanya tant cereals com proteïnes.
La carxofa és una hortalissa molt beneficiosa per al fetge i els problemes digestius. És rica en fibra soluble, vitamines del grup B i minerals com el magnesi i potassi. Resulta especialment interessant pels compostos fenòlics amb propietats antioxidants que conté. Sabem que la cocció dels aliments afecta la composició dels nutrients dels aliments crus. S’ha observat, però, que les coccions habituals aplicades a les carxofes incrementen la qualitat nutricional d’aquesta hortalissa: els marcadors de concentracions de compostos fenòlics i carotenoides eren més alts, en particular, en carxofes bullides o cuinades al vapor; en canvi, si es fregien tenien menys nutrients.
Les espècies són considerades autèntics nutracèutics perquè són molt riques en principis actius. Moltes vegades, quan cuinem un plat, hi afegim les espècies al principi de la cocció, però hi ha estudis que ens indiquen que, per tal de preservar tots els seus principis actius, val més afegir-les al final de les coccions.