Aperitius, Condiments i salses | Montse Vallory, Jordina Casademunt
Condimentat amb cúrcuma i pebre, suc de gingebre o llimona i oli de coco, aquest puré de moniato resulta un plat prebiòtic antiinflamatori deliciós.
Per coure el moniato podeu fer-lo a la planxa-vapor o bé coure’l al vapor procurant que no quedi massa tou, que quedi al dente, al punt que ja s’hi pot punxar el ganivet. Si voleu fer-ne boletes o quenelles, eviteu triturar-ho amb màquina a altes revolucions –com el minipimer– perquè quedaria massa cremós.
Un dels propòsits d’aquesta recepta és incorporar el moniato cuit i refrigerat a 4-5 graus, temperatura en què el midó es torna resistent i esdevé l’aliment favorit de la microbiota intestinal. Aquest midó es manté resistent mentre no reescalfem el moniato a més de 170 graus; fàcil si evitem fregir-lo. Trobareu tots els perquès a l’article “La patata del dia anterior, millor que acabada de cuinar”.
El lli mòlt és un altre prebiòtic efectiu, a més de tenir diverses propietats saludables. Recordeu que cal protegir el lli un cop mòlt, perquè els omega-3 s’oxiden ràpid: guardeu-lo a la nevera o al congelador.
Condimentat amb cúrcuma i pebre, suc de gingebre o llimona i oli de coco, aquest puré de moniato resulta un prebiòtic antiinflamatori deliciós.
El moniato és un tubercle molt ric en hidrats de carboni complexos i sucres, com ens recorda el seu sabor dolç. No té greixos, però conté un 2% de proteïna rica en metionina, aminoàcid poc habitual en els aliments vegetals; és, per tant, interessant tenir-lo en compte si es fa una dieta vegetariana.