Plat principal | Montse Vallory, Jordina Casademunt
La primavera és el millor moment de la sèpia i del pèsol; per tant, aquest és un bon plat de temporada. I recorda, si vols aprofitar tot el valor nutricional dels pèsols, no s’han de coure gaire temps!
Segons els consells d’una peixatera de confiança, la sèpia cuita amb la pell queda més tendra. Hi ha moltes variants locals: amb ceba tendra o seca, sofregit amb tomàquet o sense, amb vi blanc, amb menta fresca o picada d’all i julivert.
La primavera és el millor moment de la sèpia i del pèsol; per tant, aquest és un bon plat de temporada. La sèpia és una font de proteïna interessant, ja que té un efecte nutritiu i reconstituent en general i, alhora, és lleugera per al fetge. D’altra banda, la fibra del pèsol ajuda a eliminar la proteïna animal ràpidament.
La sèpia, a part de tenir molta aigua, és una bona font de proteïna i també presenta un bon equilibri de greixos insaturats (en un 1,5%). La seva carn aporta poques calories; per tant, resulta interessant si s’està seguint una dieta d’aprimament. Conté minerals com el fòsfor, el potassi i el magnesi, i vitamines com la B3 o niacina i la B12.
Per altra banda, si volem aprofitar tot el valor nutricional dels pèsols, no s’han de coure gaire temps; són molts rics en fibra i en oligoelements, i tenen proteïnes tan interessants com les de la soja. En definitiva, és un plat adient per a totes les persones: per a les que volen cuidar el pes, per a les que tenen problemes de colesterol i per a les que busquen uns nivells de sucre en sang òptims.