Els apunts culinaris de la Montse Vallory

Qualsevol crema de verdures enriquida amb civada queda cremosa en triturar-la, però també hi participen la untuositat de la crema de sèsam i de la ceba ben cuita a foc suau.

Per rectificar de sal aquesta crema, que és dolça de per si, hi va bé el vinagre d’umeboshi, perquè a més del salat hi aporta un punt àcid que polaritza el sabor dolç de la carbassa.

Per extreure el suc del gingebre, ratlleu-lo amb un ratllador de pas fi per obtenir la polpa ben xopa de suc. Agafeu-la procurant mantenir-hi el suc i espremeu-la sobre la crema un cop fora del foc.

El pa torrat o qualsevol altre entrebanc que obligui a mastegar la crema ajudarà a digerir més bé els hidrats de carboni, gràcies al fet que ensalivarem millor. Si no hi voleu daus de pa torrat, poseu-hi fruits secs o llavors torrades de carbassa o gira-sol. Per mantenir les llavors cruixents, porteu-les a taula en un bol per posar-les en el moment de menjar.

Podeu enriquir la crema amb 10 cm d’alga kombu de Galícia posada des de l’inici de la cocció. Si encara no és prou cuita, retireu-la abans de triturar-ho tot.

Els apunts energètics

La civada és un bon remei natural per a molts desequilibris com veureu als apunts de la Jordina. Si voleu conèixer extensament tots el que aporta la civada, el doctor Pros n’és l’expert per excel·lència i el seu llibre Cómo cura la avena n’és una mostra.

La manera més fàcil i ràpida de cuinar la civada és a partir dels flocs, però cuinar el gra sencer només requereix més temps i hi guanyem en energia vital.

El gingebre és una de les poques espècies amb un efecte calorífic i prepara el cos per a l’arribada del fred, alhora que ajuda a tenir bones digestions. Els picants ajuden a desenganxar les mucositats. Tant el gingebre com el pebre negre són picants calents que no convenen quan hi ha signes de foc com la cara i la llengua vermelles, fogots o febre.

Els apunts nutricionals de la Jordina Casademunt

La civada és un cereal molt nutritiu i amb molts beneficis per a la salut. És un cereal que, si forma part de la dieta de manera habitual, ajuda a reduir el colesterol i lipoproteïnes de baixa densitat (LDL-colesterol) ja que conté fibra soluble, especialment, els coneguts betaglucans. També té components antioxidants amb efecte antiinflamatori que poden reduir alguns marcadors de la inflamació. Per altra banda, destaca que té una composició molt rica en àcids grassos essencials, lecitina, vitamina B1 i fòsfor, nutrients tonificants i equilibrants del sistema nerviós.

A més, el sèsam té una gran valor nutricional. Conté fins a 55% de greixos saludables i un 20% de proteïnes. El sèsam és limitat en l’aminoàcid lisina, però en canvi és ric en triptòfan i metionina. Per altra banda, conté molt d’àcid linoleic (omega-6) i àcid oleic i vitamina E, i també lignans (samina i sesamolina), que tenen una gran capacitat protectora de determinats càncers. Els lignans del sèsam i del lli afavoreixen l’augment de la producció de lignans mamífers (enterolactona i enterdiol) per a la flora bacteriana al còlon, substàncies amb efectes anticancerígens potencials. El sèsam té una activitat fitoestrogènica i un efecte reductor del colesterol.

L’alfàbrega (Ocinum basilicum) és coneguda a l’Índia pel seu alt valor medicinal. S’ha vist que ajuda a metabolitzar els xenobiòtics i potencia l’activitat dels enzims antioxidants de la fase II del fetge. S’ha observat que té potencial anticancerigen gràcies al fet que la fulla d’alfàbrega és molt eficaç a l’hora d’elevar la resposta de l’enzim glutatió reductasa (antioxidant intracel·lular principal), la superòxid dismutasa (SOD).