Plat principal | Montse Vallory, Jordina Casademunt
Un plat proteic, nutritiu i reforçant, amb un efecte lleugerament calorífic. Un recurs fàcil per completar qualsevol àpat amb proteïna de qualitat.
La clau de l’èxit: que l’ou sigui realment fresc. En aquest cas, la clara envolta el rovell naturalment i no cal fer res més que controlar el temps de cocció. Però si l’ou no és gaire fresc, la clara queda escampada per l’aigua i cal anar recollint-la cap al rovell amb l’ajut de dues culleres.
El vinagre ajuda a coagular la clara al voltant del rovell, però no se n’hi ha de posar més d’un 10% aproximadament, en relació amb l’aigua, per evitar un sabor massa avinagrat. Per assegurar-vos la jugada, poseu-hi força vinagre
L’aigua ha d’estar molt calenta però no bullent, a uns 80-85ºC. Si no teniu termòmetre, podeu calcular-ho remenant l’aigua bullent 3-4 segons amb una cullera metàl·lica freda i mantenint el foc al mínim. Un altre procediment que funciona és retirar el cassó del foc i coure l’ou fora del foc, amb la temperatura residual, tapat durant 3 minuts.
Hi ha diverses opinions sobre si s’ha de salar l’aigua o l’ou un cop cuit. A mi em queda millor l’ou sense salar l’aigua, però proveu quin procediment us va millor.
Si no us l’heu de menjar immediatament, val més submergir l’ou cuit en aigua ben freda uns minuts per refredar-lo per dins i evitar que el rovell segueixi coent-se.
El temps de cocció varia lleugerament depenent de la temperatura de l’aigua o de la temperatura que tingui l’ou inicialment. No obstant això, sempre s’ha de procurar que la clara quedi ben cuita i el rovell gairebé cru. El greix de l’ou resulta més saludable i es digereix millor si no es cuina el rovell. A l’article “Com cuinar l’ou de manera saludable” trobareu més detalls sobre el motiu pel qual és més recomanable l’ou al vapor, escalfat o passat per aigua que no pas l’ou ferrat, l’ou dur, el remenat o la truita.
Presenteu l’ou escalfat sobre una torrada d’espelta integral i verduretes com es veu a la foto, sobre la pasta, l’arròs o amb la crema de civada de l’esmorzar… Aquesta darrera és una combinació convenient perquè la fibra mucilaginosa de la civada transporta budells avall el colesterol de l’ou que s’està digerint, per expulsar-lo i evitar que sigui absorbit pel cos.
Trieu ous ecològics, els del número 0, i rebutgeu els del 3.
S’ha dit moltes vegades que l’ou és molt ric en colesterol i que, per aquest motiu, no se n’ha d’abusar. Un ou gros conté aproximadament 210 g de colesterol, però, tal com explica la Montse Vallory a l’article “Com cuinar l’ou de manera saludable”, el més important és triar una bona manera de cuinar-lo per beneficiar-nos de tots els nutrients que té. Si el sotmetem a temperatures altes i durant força estona, el colesterol d’aquest ou es pot oxidar i, per tant, pot ser nociu per la salut cardiovascular.
Un ou cuinat al vapor tal com proposa aquesta recepta manté les qualitats nutricionals i conserva el colesterol sense oxidar. A l’ou, a banda de colesterol, hi trobem lecitina, un fosfolípid que ajuda a fer que l’organisme absorbeixi notablement menys colesterol de l’ou; a més, és ric en vitamines del grup B, com ara àcid fòlic, riboflavina, vitamina E, D i A, i té una proteïna d’alt valor biològic.
Al coure l’ou, la clara ha de quedar ben cuita i el rovell cru, per evitar que el colesterol i la lecitina que conté s’oxidin, i beneficiar-nos, així, de totes les propietats nutricionals de l’ou. La clara ben cuita té avantatges perquè es desnaturalitzen proteïnes amb característiques antinutritives: la flavoproteïna, que fa que absorbim menys vitamina B2, i l’avidina, que fa que absorbim menys vitamina B8. D’altra banda, quan s’evita la coagulació del rovell, els glòbuls de greix que conté es digereixen molt millor.
Trieu sempre ous ecològics, els del número 0, i rebutgeu els del 3.
Per a saber-ne més:
Per saber-ne més: