La taronja és el cítric per excel·lència i la tenim considerada com una fruita molt mediterrània, especialment del País Valencià, que és el gran productor i exportador de taronges a Europa. En realitat, és originària de la Xina i, des d’allà, es va estendre al Japó i l’Índia. Va arribar a Occident per la Ruta de la Seda. Els àrabs la van introduir a Espanya al segle X i, durant la colonització d’Amèrica, se’n van portar llavors a l’illa d’Haití. A la Xina la consideren un símbol de bona fortuna i al Vietnam és un símbol de fecunditat que es dona als nuvis que s’acaben de casar.

Hi ha diferents varietats de taronges. Les més conegudes són la sevillana, Navel o València tardana, la més consumida arreu del món.

Propietats nutricionals

La taronja conté poques calories: 88 Kcal per 100 g. És bàsicament aigua.

Vitamina C: la taronja conté 50 mg de vitamina C per cada 100 g. En una taronja de mida mitjana d’uns 130 g, hi ha la quantitat de vitamina C recomanada al dia, que oscil·la entre 60 i 70 mg/dia. És una vitamina hidrosoluble que s’elimina amb l’orina i cal prendre’n cada dia perquè no s’emmagatzema a l’organisme.

La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells. És antioxidant i regenera la vitamina E.

Vitamines del grup B: especialment tiamina i folats. Les vitamines del grup B s’emmagatzemen en poca quantitat i també n’hem de consumir a diari. Cal prendre’n més en cas d’estrès o de practicar exercici físic intens. La vitamina B9 o àcid fòlic, que en els aliments es troba en forma de folats, intervé en la síntesi d’ADN i participa en la maduració de glòbuls vermells. Durant l’embaràs, cal assegurar 400 mcg al dia per evitar que el nadó tingui malalties congènites, com l’espina bífida.

Vitamina A: molt important per a la visió, pell, mucoses i creixement dels ossos. També contribueix al bon funcionament del sistema immunològic. És un gran antioxidant gràcies als carotens.

Minerals: conté quantitats considerables de potassi, magnesi i calci. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i un dèficit provoca rampes. El magnesi i el calci estan implicats en una bona salut òssia.

Fibra: es concentra especialment a les parts blanques.

Àcids orgànics: com el màlic o el cítric, que tenen una acció desinfectant. El cítric és molt abundant i potencia l’acció de la vitamina C.

Flavonoides: els més coneguts són hesperidina, neohesperidina, naringina, narirutina, tangeretina i nobiletina. Els flavonoides són pigments naturals que es troben en fruites i verdures amb colors intensos amb funció antioxidant, és a dir, protegeixen les cèl·lules de l’envelliment.

Efectes sobre l'organisme

La vitamina C de la taronja ajuda a absorbir el ferro de la dieta. És interessant que, quan consumim aliments rics en ferro, especialment els d’origen vegetal, també prenguem algun aliment ric en vitamina C per millorar-ne l’absorció.

Encara es creu que la vitamina C prevé els refredats, però ja fa anys que se sap que no té una acció preventiva, però sí que contribueix a millorar els símptomes tant del refredat com d’altres infeccions (orina, orella o grip, per exemple). Podem obtenir dosis altes amb complementació d’1 g al dia, millor repartit en dues càpsules de 500 mg.

Millora la circulació: gràcies a l’efecte de l’hesperidina, un flavonoide amb propietats protectores dels capil·lars, varius i hemorroides.

Prevenció malalties cardiovasculars: gràcies a la vitamina C, disminueix la síntesi del colesterol i l’oxidació del colesterol “dolent” (LDL).

Histaminosi: la taronja, com la resta de cítrics, té força histamina i les persones que tenen dèficit de DAO no n’haurien de prendre, perquè els pot provocar migranya.

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa, la taronja té naturalesa freda i convé no abusar-ne, perquè pot refredar l’organisme. És útil per regenerar fluids en persones amb símptomes de calor, que perden líquids amb facilitat i se senten seques; ja sigui perquè tenen un desequilibri intern, facin molt d’esport o estiguin exposades a climes molt calorosos. També va bé en processos patològics que cursen amb calor, com la febre alta.

Si tenim acidesa estomacal, hèrnia de hiat o úlcera, n’hem de consumir amb mesura. En canvi, les persones amb hipoclorhídria obtindran beneficis si comencen l’àpat amb una taronja, ja que generaran més sucs gàstrics.

La pell de la taronja té propietats estimulants que promouen una bona digestió.

Com es cuina

La millor manera de prendre la taronja és sencera, ja que així n’aprofitem la fibra, a banda de les vitamines i minerals. La podem menjar tal qual o afegir-la en amanides per donar-los un toc fresc i àcid.

Aquesta fruita pot ser part d’un plat principal, com el conegut ànec amb taronja, un clàssic de la gastronomia francesa. És una recepta molt senzilla que fa servir el suc i part de la pell d’aquest cítric per fer una salsa que acompanya molt bé el gust de la carn.

També és un gran recurs per a postres i combina molt bé amb espècies, com la canyella, el cardamom o el gingebre. A més, es pot combinar amb xocolata negra o garrofer. La ratlladura de taronja pot substituir la de llimona.

Receptes bàsiques

En batut, amanida o postres, aquí teniu quatre receptes per gaudir de les taronges amb salut:

Smoothie porpra especial per a dones amb remolatxa, taronja i aranja. Recepta d’Elka Mocker

Amanida de basmati amb vinagreta de taronja i alga dulse. Recepta de Montse Vallory

Gelatina de préssec amb aroma de taronja. Recepta de Montse Vallory

Galetes de sèsam, canyella i taronja. Recepta de Bernard Benbassat

Resum

La taronja destaca en vitamina C, folats i flavonoides. És útil per combatre infeccions i millorar la circulació sanguínia.

Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan
Lluca Rullan

Ara pots demanar cita amb la
Lluca Rullan a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic