Avui, quan navego per les xarxes socials, recordo com vam començar a Etselquemenges fa vuit anys i com de diferent era el panorama. No hi havia tot aquest moviment de dietistes o influenciadors publicant tot el dia a Instagram, fent lives a Facebook o debats intensíssims a Twitter. Era tot molt residual. De fet, ningú tenia el llibre d’estil de com havia de ser l’alimentació saludable, però tu –sí, tu, Montse Vallory, una de les millors cuineres i expertes en alimentació saludable del país i una pionera– vas crear escola, seguidors devots i sobretot vas fer, sense ser-ne conscient ni pretendre-ho, el Pompeu Fabra del món healthy, el costumari català dels plats, coccions i ingredients que havien de formar part del nostre ABC. Van ser uns anys increïbles en què els nostres lectors degustaven les teves croquetes de mill en sopars reduïts i de sobretaules interminables mentre fèiem petar la xerrada.

Montse Vallory, pionera de l'alimentació saludable

En aquella època no parlàvem de superaliments, però de tota la resta sí. Parlàvem de cereals integrals, de les solanàcies, de les algues, d’alga kombu per coure llegums, d’hiziki per al calci, parlàvem de Portomuiños. Te’n recordes? N’eres tan fan! Em vas ensenyar a tenir sempre al rebost pots de llegums en conserva i compota de poma, bàsics per a qualsevol moment, a conèixer els aliments antiinflamatoris, a quallar postres amb agar-agar (la teva famosa gelatina!). Vas parlar de la kale abans que ningú; de fet, en dèiem col ploma i, amb la nostra lingüista, la Maria Camps, discutíem com n’havíem de dir en català. Sembla que faci dècades d’allò, i no fa pas tants anys! Recordo quan vam anar a Burg a fer-hi les vacances culinàries amb la Neus Monllor i com gaudia la gent i gaudeix encara ara amb els teus tallers i sobretot amb el teu coneixement. Recordo una passejada que vam fer per la muntanya parlant del centre on et vas formar a Nova York i d’un dels teus pals de paller, l’Ann Marie Colbin autora de El poder curativo de los alimentos i que tinc marcat i subratllat per totes bandes. I l’Olga Cuevas, la Lucía Redondo i la Mireia Anglada van arrodonir aquest quartet de dones que van crear escola. També avui, el llibre de l’Olga El equilibrio de la alimentación forma part de la meva biblioteca d’imprescindibles juntament amb El que hem menjat, d’en Josep Pla, que consulto sovint per saber d’on venen els nostres plats i costums a la cuina. Montse, en el fons, també ens has ajudat a recuperar la cuina tradicional catalana, amb petits retocs, però ens has fet recuperar els brous i els llegums, per posar només dos exemples.

Recordo aquelles vacances plegades en què, a l’apartament, em vas ensenyar a fer ou escumat amb base de fulla de col, una altra de les teves receptes clàssiques. Em vas descobrir les llenties de Puy; fins llavors no n’havia sentit a parlar mai. Em vas descobrir el mill: la teva fusió de mill i carbassa la prenen els meus fills i és una recepta que fem cada setmana a casa.

Montse Vallory, pionera de l'alimentació saludable

Fotos de les receptes pioneres de Montse Vallory fotografiades per Pau Esculies.

Som de l’època en què ens espavilàvem sense alvocat, però vam aprendre les bases de tot. I mai vam permetre que ens pengessin cap etiqueta i defensàvem l’esmorzar de flocs de civada amb poma perquè és sa i no perquè seguíssim la macrobiòtica. Encara avui em sorprèn el gust del fonoll rostit, un altre dels teus clàssics, i quan menjo azukis penso en tu. No hi ha res que quedi més gravat a la memòria que les olors de la cuina, que transporten a moments vitals de fa anys. I tot això que explico jo ho tinc ben gravat, i potser no n’ets ni conscient. Els espigalls, l’escabetx, la polenta, els canelons de seitan!

Vas marcar la línia estratègia, la filosofia d’empresa, el camí, i la gent ho sap. L’autoria en les receptes és un tema confús, ja que el canvi d’un sol ingredient fa variar una recepta i no hi ha qui pugui reclamar res, però avui navego per les xarxes socials i sovint t’hi veig. De fet, has estat sempre tan discreta a les xarxes que segur que hi ha molta gent que a casa fa paté de sardines amb pastanaga i no saben que tu te la vas inventar. I segurament és bo que hi hagi tota una nova generació que es basa en preceptes teus o de la Mireia Anglada, l’Alf Mota, la Nani Moré, l’Adriana Ortemberg o la Vanessa Losada. Fa vuit anys hi havia molt poca gent com vosaltres, i no sabeu fins a quin punt el que tenim avui us ho devem. Gràcies, gràcies, gràcies!

Em sento molt orgullosa de poder dir que els socis d’Etselquemenges tenen encara avui accés a més de dues-centes receptes teves genuïnes i úniques i no només sanes sinó absolutament terapèutiques i antiinflamatòries fotografiades per un dels millors fotògrafs gastrònoms, en Pau Esculies. I més tenint en compte que no has arribat a fer mai un llibre que recopili totes les receptes que has creat durant tota la teva trajectòria professional.

Que per molts anys la gent pugui gaudir dels teus coneixements i tallers, Montse.

I a vosaltres, què us va descobrir la Montse Vallory? Escriviu-nos-ho a Facebook, Instagram o als comentaris d’aquí sota. Així podrem reunir el llegat que ens ha deixat. 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll