La remolatxa és una hortalissa molt rica en sucres; per això, de la remolatxa blanca –una de les seves varietats–, se n’extreu el gens recomanable sucre refinat, del qual s’han eliminat totes les propietats nutritives. Aquí ens centrem en la recomanació de consumir la varietat de remolatxa vermella tal com surt de l’hort, que, tant crua com cuita, ens aportarà nutrients molt valuosos.

La remolatxa comuna (Beta vulgaris) prové d’una planta originària de la zona costera del nord de l’Àfrica (Beta marina). Es cultiva des de molt antic, al segle II aC, i va donar lloc a dues hortalisses diferents: una de fullatge molt abundant, la bleda; i una altra amb l’arrel gruixuda i carnosa, la remolatxa, de la qual es consumien només les fulles i s’utilitzava l’arrel com a medicina per combatre mal de cap i de queixals. No va ser fins al segle XVI quan es va estendre el consum de l’arrel.

Propietats nutricionals

La remolatxa és molt rica en sucres, però tot i així el valor calòric és moderat (30 Kcal per 100 g de porció comestible), perquè l’assimilació és més lenta gràcies a la fibra, les vitamines i els minerals de l’hortalissa, entre els quals destaquen els continguts en:

  • Vitamines del grup B: la remolatxa és rica en les vitamines B1, B2, B3, B6 i especialment B9. Totes tenen un paper molt important en l’assimilació dels hidrats de carboni per part del sistema nerviós.
  • Vitamina B2: o riboflavina, està relacionada amb la producció d’anticossos i de glòbuls vermells i col·labora en la producció d’energia i en el manteniment del teixit epitelial de les mucoses.
  • Vitamina B3: col·labora en el funcionament del sistema digestiu, el bon estat de la pell, el sistema nerviós i en la conversió dels aliments en energia.
  • Vitamina B6: participa en el metabolisme cel·lular i en el funcionament del sistema immune.
  • Vitamina B9 (àcid fòlic): intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació dels anticossos en el sistema immunològic.

En relació amb els minerals és rica en iode, ferro, potassi i silici:

  • Iode: és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroides, regula el ritme metabòlic com també el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
  • Ferro: és imprescindible per combatre l’anèmia i, com que la remolatxa també té vitamina C, encara s’absorbeix millor.
  • Potassi: intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.
  • Silici: mineral que intervé en la síntesi del col·lagen que forma el teixit conjuntiu, especialment necessaris en la formació i manteniment dels cabells, ossos, ungles i la pell.

Efectes sobre l'organisme

La remolatxa té uns efectes positius clars sobre l’organisme gràcies a la presència de substàncies antioxidants:

Conté antioxidants molt potents que ens ajuden a prevenir l’envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives: les antocianines (flavonoides), uns pigments de color morat vermellós. Sembla que aquestes substàncies tenen un efecte protector demostrat contra les malalties cardiovasculars, les degeneratives i el càncer.

Els sucres de la remolatxa s’assimilen correctament gràcies a les vitamines i minerals que conté l’hortalissa; el sucre refinat que se n’obté ens debilita. La remolatxa en la seva forma natural –en contraposició amb el sucre refinat que se n’extreu– permet que l’organisme aprofiti els sucres que conté gràcies a les vitamines del grup B i els minerals que conté. En canvi, quan es refina el sucre blanc o morè, s’eliminen precisament tots aquests nutrients d’acompanyament que el cos continua necessitant per assimilar el xoc calòric del sucre refinat. Llavors el sistema digestiu cerca els nutrients que li manquen en els reservoris disponibles, amb l’efecte desmineralitzant i desvitaminant consegüent. Per aquesta raó, insistim que l’efecte és diametralment oposat si consumim un aliment en estat natural, que ens nodreix, com la remolatxa, o, per contra, ingerim un derivat processat i refinat que ens debilita, com el sucre.

Convé destacar un efecte negatiu possible en persones sensibles: l’àcid oxàlic que conté pot propiciar càlculs renals.

Convé destacar un efecte negatiu possible en persones sensibles: l’àcid oxàlic que conté pot propiciar càlculs renals.

La remolatxa és rica en un tipus d’àcid orgànic conegut amb el nom d’àcid oxàlic. Aquest compost, que és també molt abundant en els espinacs i les bledes, té la capacitat de formar complexos insolubles a l’intestí amb minerals com el calci i el ferro que n’impedeixen l’assimilació. Les persones amb predisposició a formar càlculs d’oxalat de calci al ronyó haurien de restringir el consum d’aquesta hortalissa, especialment de les fulles verdes.

Canvis vitals

La remolatxa és, segons la medicina tradicional xinesa, un aliment de naturalesa tèrmica neutral, de sabor dolç. S’utilitza per enfortir el cor i té un efecte sedant, millora la circulació, purifica la sang, és beneficiós per al fetge –actua quan està estancat o extenuat i en altres patiments d’aquest òrgan en general–, hidrata els intestins i estimula la menstruació. S’utilitza conjuntament amb les pastanagues per a la regulació hormonal durant la menopausa, com també en el cas d’estrenyiment, especialment el provocat per la sequedat dels fluids intestinals.

Com es cuina

La remolatxa fresca la solem trobar disponible en manats. Si volem coure-la, és preferible que triem el manat amb les arrels de mida semblant, perquè així es couran de manera uniforme.

És preferible escollir els exemplars llisos, ferms, rodons i carnosos, sense taques ni cops i de color vermell intens. Convé que el manat seleccionat tingui fulles verdes, ja que això indica que la remolatxa és jove. Encara que les fulles estiguin pansides o toves, l’arrel està en bones condicions si, en tocar-la, la notem ferma. Si volem utilitzar les fulles de la remolatxa, és millor que siguin verdoses i tendres. Cal descartar les allargades i de pell escamosa en la part superior perquè resultaran dures, fibroses i de gust massa fort.

Una vegada a casa, la remolatxa fresca s’ha de mantenir al frigorífic i a l’interior d’una bossa de plàstic i per separat de les fulles.

La remolatxa es pot consumir crua; d’aquesta manera aprofitarem millor les vitamines hidrosolubles (com la C i les del grup B), que ens marxarien amb l’aigua de la cocció. En canvi, si tenim problemes digestius és millor coure-la.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: procureu consumir remolatxa d’un pagès de confiança i sobretot de cultiu proper: estalviareu despesa innecessària en combustible i estareu donant suport al teixit productiu local.

Receptes bàsiques

El nostre xef Bernard Benbassat us ofereix tres propostes molt originals amb la remolatxa com a protagonista:

Resum

La remolatxa és una hortalissa rica en minerals i amb efectes antioxidants especialment indicada per a les embarassades, ja que conté vitamina B9.

Montse Reus

Montse Reus
Dietista i Ambientòloga