Els apunts culinaris de la Montse Vallory

Una de les meves versions ràpides del ja tradicional púding de xia. Aquesta, concretament, va estar inspirada en el Coco Masala Xia Chai de Teresa Carles.  Poseu-la immediatament a la nevera si no us la mengeu de seguida, perquè els omega-3 de la xia s’oxiden ràpid amb la llum, l’oxigen i la calor.

Les llavors de xia contenen àcids grassos essencials omega-3 i, per evitar que s’oxidin, un cop mòltes s’han de conservar a la nevera o al congelador. Per la mateixa raó aquestes postres no han d’estar exposades a una temperatura gaire alta. Si no us ho mengeu ràpid, convé tenir-les a la nevera.

Per entendre per què activem les ametlles, la Jordina us ho explica més avall. I per aprofundir-hi, entreu a l’article de la Lucía Redondo Fruita seca en remull.

Si voleu estalviar-vos l’operació de tallar les orellanes o bé els teniu una mica secs, remulleu-los unes hores abans i tritureu-los amb l’aigua de remullar-los amb la resta d’ingredients. De l’aigua total, n’haureu de reduir la quantitat del remull de les orellanes.

Les orellanes són dolces, però si us agrada més dolç poseu-hi el sucre. La recepta admet altres endolcidors com panses, dàtils, garrofa en pols o el concentrat casolà d’estèvia que aporta tantes propietats curatives.

Si no teniu vainilla fresca podeu posar-la en pols o l’essència natural.

Els apunts nutricionals de la Jordina Casademunt

Les llavors de xia són una font excel·lent d’àcids grassos omega-3, fibra, fòsfor, calci, magnesi, potassi, ferro i seleni. Tenen molts antioxidants i aporten tots els aminoàcids essencials. És el vegetal amb més contingut en omega-3.

Superaliment interessant per ajudar a prevenir malalties cardiovasculars, mantenir flexibles les membranes cel·lulars i ajudar a reduir els nivells de colesterol. Amb les llavors de xia podem fer púdings –recordem que, remullades, desprenen cap enfora els mucílags i permeten aconseguir una textura gelatinosa–, acompanyar les postres, les amanides, etc. 

Ametlla activada i pelada

És important deixar en remull l’ametlla (així com també la resta de fruita seca i llavors) per activar-la, és a dir, per optimitzar-ne els nutrients i minimitzar-ne el contingut en àcid fític.

L’àcid fític –que és la forma principal d’emmagatzematge de fòsfor en molts teixits vegetals, sobretot la part de segó dels cereals i d’altres llavors– és un potent inhibidor de l’absorció de minerals com ara el calci, el magnesi, el ferro i el zinc. Actua com si fos un camió d’escombraries que s’emporta aquests nutrients i redueix les possibilitats que l’organisme se’n pugui beneficiar. Però no només passa amb els minerals, també inhibeix enzims que necessitem per digerir el menjar, com la pepsina (enzim que descompon les proteïnes a l’estómac) i l’amilasa (necessària per a la descomposició de midó en sucre).

L’àcid fític unit al mineral és el que es coneix com a fitat. S’ha observat que el remull i la germinació milloren les possibilitats d’augmentar l’activitat de fitasa (l’enzim que neutralitza l’àcid fític) o de reduir el contingut d’àcid fític. El remull de la fruita seca, dels grans i de les llavors va bé per reduir l’àcid fític i els tanins i per neutralitzar els inhibidors de l’enzim. Al mateix temps, s’afavoreix l’activació d’enzims beneficiosos, s’incrementa la quantitat de vitamines, especialment les del grup B, se n’afavoreix la digestió, s’eviten les deficiències minerals i es manté el còlon net, a més de prevenir moltes malalties i condicions de salut.