Cada vegada som una mica més ecològics i estem més conscienciats sobre la importància d’una alimentació saludable i un estil de vida actiu. Ens preocupem de reciclar, de consumir menys plàstic i de comprar carn d’animals de pastura i que hagin viscut en bones condicions.
Però tot i això, tot i comprar més a granel, de fer servir menys bosses i de tractar de comprar les quantitats necessàries continuem generant moltíssimes deixalles.
Proveu-ho un dia! Prepareu l’esmorzar, dinar i sopar i, al final del dia, mireu com de plenes teniu les escombraries. Potser hi trobeu la pela del suc de taronja del matí, el tronc del bròquil del migdia o les fulles de l’amanida de pastanaga de la nit. Però, és que no es poden consumir aquestes parts dels vegetals?
Lluitem contra el malbaratament alimentari
Segurament, com que vivim en una societat d’abundància, mai ens hem preocupat ni plantejat la necessitat de consumir la planta sencera. Culturalment, sempre ens han ensenyat a descartar les fulles de la remolatxa, les tiges de les bledes, el cor de la pinya i, fins i tot, la pela de les patates.
Ens han inculcat des de petits com hem d’alimentar-nos i quins productes són més o menys valorats. Segur que molts us sorprendreu si us dic que la llagosta, un aliment molt preuat i al qual no tothom pot optar, va ser al segle XIX el menjar que els rics oferien als seus treballadors i el motiu pel qual aquests es van revolucionar; de la mateixa manera que abans es consumien vísceres i diferents parts dels animals que, a dia d’avui, molta gent mira amb recel.
Imagineu la capacitat que tenen la cultura i la societat per influir en els nostres actes i decisions. El problema és quan aquest tipus d’accions impliquen també un cost mediambiental.
La quantitat de menjar que es llença diàriament és inhumana. Ja no faig referència a la que es rebutja a les cases (que és important, però alhora insignificant comparada amb la d’altres sectors), sinó a la de supermercats, hotels, restaurants… Tots aquests llocs funcionen sota demanda: si nosaltres consumim més, efectivament, augmentaran les comandes. Però si, en canvi, reduïm el consum, a la llarga es veuran obligats a rebaixar la quantitat d’aliments.
Per això, comprar amb consciència les quantitats necessàries i fer servir i tornar a fer servir (si cal) totes les parts dels aliments ajuda a rebaixar l’impacte mediambiental (menys litres d’aigua utilitzats, menys tales d’arbres, menys quantitat de gasos emesos) i a reduir el cultiu de productes de manera innecessària.
Com reduir l’impacte mediambiental del nostre consum
Per això, de la mateixa manera que és una llàstima rebutjar les vísceres dels animals o el cap i l’espina del peix, entre altres coses, també és una llàstima llençar parts dels vegetals que poden servir-nos com a aliment i que, a més, ens aportaran molts nutrients i beneficis. Per això, us vull parlar d’algunes parts de fruites i verdures que habitualment se solen descartar, els beneficis que aporten i com podem aprofitar-les.
Però primer vull recordar que han de ser de cultiu ecològic sense pesticides ni transgènics (ja que a la pela és on es concentren més productes químics), frescos (les fulles són uns bons indicadors de frescor de la verdura), de temporada i, en el millor dels casos, de proximitat.
Com treure partit a les nostres restes de fruita
Pela de llimona, taronja i llima
Quan preparem sucs o ens mengem alguna d’aquestes fruites, sempre en llencem la pela. No obstant això, és important saber que, just a la pela, és on trobem més vitamina C, A, folat, calci, magnesi i potassi.
- Com la podem aprofitar?
Ratllada en vinagretes, marinats, batuts; en el iogurt, porridge, sopes, pa de pessic, te, o per donar gust a l’aigua. Una idea encara millor per fer servir la pela és preparant “llaminadures”.
Cor de la pinya
Moltes persones llencen el cor de la pinya perquè és dur i té fils. Tot i això, aquesta part de la pinya és molt bona per digerir les proteïnes (gràcies a l’enzim bromelina), alleuja els gasos intestinals i té poder antiinflamatori.
- Com el podem consumir?
En forma de suc, a daus petits i afegit en amaniments, amanides, salses, chutney o per aromatitzar begudes.
Pela del kiwi
Tenim el costum de tallar el kiwi per la meitat i menjar-lo amb cullera, amb la qual cosa no n’aprofitem la pell, on les concentracions de vitamina C i fibra són superiors a les de la fruita en si.
- Com la podem aprofitar?
Si us fa una mica d’angúnia perquè té una textura peluda, la podeu afegir en algun batut.
Pela de magrana
Passa el mateix amb la magrana, una fruita que destaca pel seu efecte antioxidant i perquè cuida el cor, i que té més beneficis a la pell que a la fruita en si.
- Com la podem aprofitar?
Així que us animo, la propera vegada que us feu un suc d’aquesta fruita, a afegir part de la pela, ja que així podreu gaudir d’una autèntica bomba d’antioxidants.
Com treure partit a les nostres restes de verdures
Bròquil i coliflor (tronc i fulles)
El bròquil i la coliflor són crucíferes i es caracteritzen pel seu efecte anticancerigen (sobretot el bròquil), i perquè són riques en fibra, vitamina C, vitamines del grup B, A i diferents minerals. La llàstima és que estem acostumats, generalment, a menjar-nos les flors i prou i a llençar el tronc (que conté més fibra) i les fulles (amb més betacarotens en el cas del bròquil).
- Com els podem consumir?
- Troncs: En el bròquil, peleu-lo per eliminar la part externa més dura, talleu-lo ben fi i mengeu-lo cru en amanides; cuinat al vapor amb la resta del bròquil o saltat amb oli, bitxo i all. També es pot afegir a purés, sopes o preparar un pesto.
- Fulles: es poden fer servir com les bledes i saltar-les amb all i oli o afegir-les en brous o sopes. En el cas del bròquil, si estan molt tendres, es poden afegir a les amanides.
Pela de cebes i pastanagues
Solem descartar la pell de les dues, però si volem aprofitar-les, només cal afegir-les al brou; totes dues aportaran un sabor agradable. Si no les hem de fer servir immediatament, les podem congelar.
Fulles de pastanaga
Contenen clorofil·la, amb propietats depuratives de la sang i antisèptiques. Resulten força amargues, així que, si en volem menjar, les haurem d’introduir de manera gradual.
- Com les podem consumir?
Ben picades en amanides; en sopes, brous o guisats; picades amb all i oli per amanir tomàquets; en vinagretes o salses; en truites; sucs o batuts verds; pesto; mantega d’herbes o saltats. Les opcions són infinites.
Fulles d’api
L’api és un bon desintoxicant de l’organisme, és diürètic, remineralitzant i ajuda a reduir la inflamació. Les fulles són molt aromàtiques i tenen un gust similar al del julivert i, per alguna estranya raó, solem llençar-les sempre.
- Com les podem fer servir?
Es poden afegir a brous, barrejar amb les fulles de l’amanida, fer-les servir per preparar salses, afegir a sucs o batuts verds o en estofats.
Tiges de bledes
Les bledes són riques en vitamina A, C i contenen diversos minerals, a més contenen molta fibra i tenen propietats diürètiques, raó per la qual se solen fer servir en dietes per aprimar o depuratives.
Però la bleda es menja sencera! No llenceu la tija. Si queda dura i les fulles massa toves, podeu optar per cuinar les tiges uns minuts abans i afegir les fulles després; o cuinar les tiges al forn per separat i afegir-hi alguna salsa per sobre.
Fulles de remolatxa
La remolatxa és rica en vitamines del grup B i minerals com iode, potassi i silici. Les fulles, a més, són altes en fibra, ferro i vitamina A i C. De totes maneres, cal tenir en compte que la remolatxa conté oxalats, de manera que, si tendiu a formar càlculs renals, heu de vigilar.
- Com les podem fer servir?
Com si fossin bledes. Saltades amb all, oli d’oliva i sal; cuinades al vapor, en amanides o guisats.
Llavors de carbassa
Quan pelem la carbassa, generalment en llencem les llavors, que són petits tresors rics en magnesi, fòsfor, vitamina E i amb força proteïnes. Es consideren beneficioses per a homes, per alleujar símptomes de menopausa en dones i per millorar la pell, entre altres coses.
- Com les podem fer servir?
Torrades al forn amb oli i sal o cuinades amb la carbassa i triturades.
Pela de carbassa
La pela de carbassa se sol llençar perquè és dura, però hi ha certes varietats amb una pell més fina que es pot consumir. Encara que, si investigueu una mica, veureu que hi ha receptes en què podreu fins i tot fer servir les més dures.
- Com la podem fer servir?
Al forn amb la resta de la carbassa i triturada fins a obtenir una textura cremosa; en una recepta de carbassa farcida o de xips.
Fulles de naps i raves
Aquestes fulles tenen molta vitamina C, A, magnesi, ferro, fòsfor i clorofil·la. A més, tenen efecte antiinflamatori, anticancerigen, diürètic i depuratiu.
- Com les podem fer servir?
En potatges, cremes, cuinades al vapor, crues en amanides, estofades o saltades.
Pela de patata
La gent sol pelar les patates abans de cuinar-les. No obstant això, és a la pela on hi ha més fibra (que ajuda a reduir la velocitat d’absorció de la glucosa i provoca sensació de sacietat), minerals com el potassi, zinc o magnesi o vitamines del grup B o C (que es conserva més si coem la patata sense pelar).
Això sí, assegureu-vos que no tingui brots o sigui de color verdós, ja que això implica una concentració alta de solanina (un pesticida propi de la patata que pot causar irritació).
- Com la podem fer servir?
Prepareu simplement la patata sencera sense pelar. Si no us ve de gust, podeu preparar uns nachos amb pela de patata: són increïbles.
Fulles de fonoll
El fonoll té diferents propietats que el fan ideal en dietes depuratives. Té efecte diürètic, expectorant, facilita les digestions i ajuda a disminuir les flatulències, entre d’altres. Les fulles tenen un sabor anisat intens i atractiu, però per desgràcia, en molts supermercats venen només els bulbs. Així que, si teniu la sort de trobar-les, no les llenceu.
- Com les podem fer servir?
En amanides com si fos julivert o anet, en plats amb ous, o en cremes, sopes o batuts verds.
Beines de pèsols i faves
Encara que sembli increïble, les beines d’aquestes dues lleguminoses es poden menjar. Són riques en proteïnes, afavoreixen el trànsit intestinal i controlen els nivells de sucre en sang, entre altres beneficis.
- Com les podem fer servir?
Es poden fer cremes (amb ou escumat i daus de pernil queden queda molt bé), estofats, saltats, es poden rostir o cuinar a la graella. Quan cuinem les beines de les faves, haurem treure els fils dels costats i les puntes. Si fem una crema o un risotto val més passar-les per un xinès per eliminar les parts més fibroses.
Troncs i fulles de carxofa
La carxofa és famosa en dietes d’aprimament. De propietats diürètiques, bona per a problemes digestius i protectora hepàtica, és una altra de les verdures que veu desaprofitat part del seu arsenal nutritiu.
- Com ho podem fer servir?
Els troncs de carxofa solen ser rebutjats; però, si es pelen i es tallen ben fins queden molt bons afegits en saltats o cremes de verdures. D’altra banda, les fulles es poden fer servir per fer brous depuratius, cremes de verdures (després es poden passar pel colador xinès), es poden fregir o rostir.
Part verda de porros i cebes tendres
És fàcil veure als supermercats com els treballadors, gairebé abans de preguntar, ja alcen el ganivet per eliminar la part verda més fosca d’aquests vegetals, però és important saber que aquesta part conté una gran quantitat de clorofil·la i que ens ajudar a oxigenar-nos i desintoxicar-nos; a més d’aportar vitamina A, C, magnesi i fibra insoluble.
- Com la podem fer servir?
En brous o potatges, picada molt fina en truita, fregida sobre peixos o carns, a rodanxes molt fines per decorar amanides i donar un toc diferent, en preparats com verdures farcides, al vapor, saltades o picades fines per barrejar amb amaniments i amaniments.
Espero que, després de llegir totes aquestes opcions, la vostra cistella de la compra es redueixi com també ho faran les deixalles. Us asseguro que el món, i també la butxaca, us ho agrairan.
