L’ABC de la glàndula tiroide

La tiroide és una glàndula en forma de H o papallona que s’ubica a la zona anterior, entre la laringe i la tràquea, i que s’encarrega principalment de la producció, emmagatzematge i alliberació de les hormones tiroidals: tiroxina (T4) i triiodotironina (T3), que compleixen funcions molt importants, com mantenir el metabolisme.

La glàndula tiroide està formada per un gran nombre de fol·licles tancats que presenten dues parts molt importants i diferenciades:

• A l’interior. Hi ha una zona que conté una substància anomenada col·loide.
• A l’exterior. Hi ha un revestiment de cèl·lules epitelials anomenades tiròcits, on també podem trobar cèl·lules parafol·liculars (secretores de calcitonina).

Els tiròcits i el col·loide tenen un paper molt important en la síntesi d’hormones tiroidals.

Com es formen les hormones tiroidals?

El procés de formació d’aquestes hormones tiroidals s’inicia als tiròcits, que s’encarreguen de captar iode del torrent sanguini. Primer l’atrapen i el concentren dins el seu citoplasma gràcies a uns transportadors de la seva membrana i, després, el passen al col·loide. Mentrestant, als ribosomes del reticle endoplasmàtic rugós d’aquestes cèl·lules, els tiròcits, s’hi forma la tiroglobulina, una glicoproteïna vital per formar les hormones tiroidals que també passa al col·loide.

Un cop el iode i la tiroglobulina són al col·loide es produeix l’acció d’enzims (tiroperoxidases)  que uneixen aquests dos elements per donar lloc als precursors de les hormones tiroidals: monoiodetirosina (MIT) i diiodetirosina (DIT). La unió formarà les hormones tiroidals: T4 i T3 (la primera, en major quantitat que la segona).

Aquestes hormones, encara unides a la tiroglobulina, quedaran emmagatzemades al col·loide i, quan hi hagi necessitat d’alliberar-ne (induït per un augment en l’alliberació de TSH per part de la hipòfisi), tornaran a passar als tiròcits, on enzims lisosomals trencaran els enllaços de la tiroglobulina i alliberaran les hormones tiroidals T3 i T4, que passaran a la sang.

Les hormones tiroidals viatgen pel cos unides a proteïnes plasmàtiques, principalment la TBG, o de forma lliure. Doncs bé, només les lliures podran actuar sobre els teixits d’altres òrgans per dur a terme la seva funció; les que queden unides serviran per augmentar les reserves d’hormona circulant.

Quan la T4 lliure arriba als teixits, necessita ser transformada en T3 per poder ser efectiva; un canvi que s’aconsegueix gràcies a l’acció de les desiodases, uns enzims que depenen del seleni. Per això, aquest mineral és tan important en persones amb hipotiroïdisme, ja que assegura una bona conversió de T4 a T3.

Així doncs, en cada teixit del cos, la procedència de l’hormona funcional T3 pot venir de la sang (produïda per la glàndula tiroide) i de la generació local a partir de la T4 lliure.

Factors interns i externs que regulen la funció de la tiroide

L’eix hormonal que regula la síntesi de les hormones tiroidals està format per tres elements principals: l’hipotàlem, la hipòfisi i la glàndula tiroide.

• L’hipotàlem és una zona del cervell que s’encarrega d’enllaçar el sistema nerviós amb el sistema hormonal, i ho fa a través de la comunicació amb la hipòfisi.
• La hipòfisi, per tant, és la glàndula del sistema endocrí que executa les ordres hipotalàmiques pel que fa a la secreció hormonal.

En el cas de l’eix tiroidal, l’hipotàlem allibera TRH (hormona alliberadora de tirotropina) per estimular la producció hipofisiària de TSH (hormona estimulant de la tiroide), una hormona que té la seva diana en la tiroide i que estimula la síntesi i secreció de les hormones tiroidals.

En el sentit contrari, quan les hormones han arribat als teixits i exerceixen la seva funció, es produeix una acció de retroalimentació negativa que disminueix la secreció de TRH i TSH.  D’aquesta manera l’eix tiroidal queda regulat.

També és important saber que hi ha factors interns i externs que poden activar o inhibir el funcionament d’aquest eix hormonal. Els estrògens, per exemple, estimulen la síntesi i secreció de TSH, fet que permet explicar per què les dones tenen més problemes de tiroides.

Altres factors poden ser:

• Activen el funcionament de l’eix tiroidal:
  • El fred
  • L’exercici físic
• Inhibeixen l’eix tiroidal
  • El dejuni prolongat
  • La manca de calories
  • La inflamació
  • L’estrès crònic

Quan la hipòfisi detecta que la tiroide no treballa tant com ho hauria de fer perquè no hi ha prou hormones tiroidals, augmenta la producció de TSH, que és el que passa quan hi ha hipotiroïdisme. En canvi, quan la hipòfisi detecta que la tiroide treballa massa, disminueix la producció de TSH, com quan hi ha hipertiroïdisme.

Nutrients bàsics per a la salut de la glàndula tiroide

Una bona alimentació és molt important per a la salut de la glàndula tiroide, ja que hi ha vitamines, minerals i oligoelements que són necessaris perquè funcioni correctament i per dur a terme una conversió adequada de T4 i T3.

1. El zinc

El zinc és el segon oligoelement més present al cos i està involucrat en molts processos metabòlics. És necessari perquè el sistema immunitari treballi com cal, participa en la divisió i creixement de les cèl·lules, en el metabolisme dels carbohidrats i és necessari per créixer i desenvolupar-se correctament, entre moltes altres funcions.

Pel que fa a la salut de la glàndula tiroide, el zinc participa en la formació i el funcionament correcte de les hormones tiroidals. Unes concentracions baixes de zinc es relacionen amb una T3 lliure més baixa, així com amb la caiguda dels cabells, pell seca i debilitat de les ungles.

Aliments rics en zinc són:

• Marisc
• Carn
• Llavors de carbassa
• Llavors de sèsam
• Llegums
• Anacards
• Ametlles
• Quinoa
• Xocolata negra

2. El seleni

El seleni és un mineral essencial per a la conversió d’hormona T4 a T3 als teixits perifèrics. Per tant, és un mineral que, en nivells adequats, dona suport a la síntesi eficient d’hormones tiroidals i, a més, protegeix la glàndula del dany per excés de iode.

El seleni protegeix l’organisme dels efectes tòxics de metalls pesants com el mercuri i hi ha estudis que suggereixen que podria ajudar a prevenir diferents tipus de càncer.

Aliments rics en seleni són:

• Nous de Brasil
• Marisc
• Vísceres d’animals ecològics
• Ous ecològics
• Peix
• Llavors de gira-sol
• Carns blanques com el pollastre
• Gall dindi
• Xampinyons

Si hi ha hipotiroïdisme:

Es recomana prendre entre dues i quatre nous de brasil al dia, ja que la ingesta d’aliments rics en seleni influeix positivament en el metabolisme de les hormones tiroidals. Sovint es diu que amb dues ja n’hi ha prou, però la quantitat de seleni pot variar molt d’una nou de Brasil a una altra, i per això prendre’n entre dues i quatre ens assegura que realment assolim els nivells desitjats.

Cal anar amb compte, però, i no passar-se, ja que l’excés d’aquest mineral pot provocar selenosi, que cursa amb caiguda dels cabells, problemes a les ungles, irritabilitat i fatiga.

3. El iode

El iode és vital per poder formar les hormones tiroidals i, per tant, perquè la glàndula tiroide funcioni correctament. Per això cal que n’assegurem uns bons nivells a partir de l’alimentació.

Aliments rics en iode:

• Especialment les algues
• Peix blau i marisc

En menor quantitat també en podem trobar en:

• Ous
• Anacards
• Lactis
• Alguns llegums i verdures

Amb les algues, però, cal anar molt amb compte, ja que la quantitat de iode que contenen és molt elevada i, per això, es recomana no superar la quantitat d’una cullerada sopera d’alga hidratada al dia. A més, cal tenir molt en compte d’on venen, ja que mars de la Xina o el Mediterrani mateix solen estar força contaminats. L’opció més recomanable són les de l’atlàntic.

4. El ferro

El metabolisme del ferro i la tiroide estan molt relacionats. D’una banda, la deficiència de ferro redueix l’activitat de l’enzim peroxidasa de la tiroide, necessària per produir les hormones tiroidals. Per altra banda, l’hipotiroïdisme pot provocar una falta d’estimulació de la producció de glòbuls vermells. Per això, si hi ha anèmia i hipotiroïdisme, es recomana tractar-les alhora.

Aliments rics en ferro són:

• Carns vermelles i vísceres d’animals ecològics
• Peix blau
• Marisc
• Llegums
• Cereals integrals
• Espinacs
• Bledes
• Pistatxos
• Ametlles
• Espirulina
• Llavors de sèsam
• Llavors de carbassa

Recordeu que podem fer més biodisponible el ferro dels aliments d’origen vegetal si el barregem amb aliments rics en vitamina C.

5. La vitamina A

La vitamina A (retinol) és un dels elements necessaris, juntament amb el zinc, per millorar l’efecte que causa la T3 sobre les cèl·lules.

Aliments rics en vitamina A: 

• Oli de fetge de bacallà
• Fetge d’animals ecològics
• Peix (verat, arengada, bacallà, salmó salvatge)
• Formatges

Aliments rics en betacarotens (pigments vegetals de color ataronjat, precursors de la vitamina A):

• Pastanaga
• Carbassa
• Moniato
• Pol·len
• Mango
• Meló cantalup
• Tomàquet
• Albercocs
• Bròquil
• Col arrissada
• Espinacs
• Pebrots vermell i groc
• Papaia

6. La L-tirosina

La tiroglobulina està formada per molècules tirosina a les quals s’uneixen els àtoms de iode per formar les hormones T4 i T3. Per tant, és un aminoàcid vital per formar les hormones tiroidals.

La tirosina no és un aminoàcid essencial, és a dir, el cos pot sintetitzar-lo; tot i això, en casos d’hipotiroïdisme, és possible que calgui una aportació extra per augmentar la producció d’hormones tiroidals.

Podem trobar L-tirosina sobretot en aliments d’origen animal com:

• Carn
• Peix
• Ous
• Lactis

Però també en altres aliments d’origen vegetal com:

• Llegums
• Cereals integrals
• Fruita seca i llavors
• Alvocat
• Plàtan

A part dels micronutrients esmentats, també n’hi ha d’altres que també col·laboren en la millora de la funció tiroidal. És el cas de les vitamines del grup B (B2, B3, B6 i B12), la vitamina C, la vitamina E, la vitamina D i el magnesi.

És possible que, en alguns casos, calgui complementar alguns d’aquests nutrients, però no ho feu pel vostre compte. Recorreu a un especialista perquè pugui analitzar la vostra situació i receptar-vos el que més us convingui en cada cas.

Què tenir en compte en patologies de la tiroide

1. Aliments estrumògens

Hi ha aliments que contenen substàncies que poden interferir en el funcionament de la glàndula tiroide i causar goll.

Són substàncies que tenen la capacitat de bloquejar l’absorció i utilització del iode i, així, interferir en la formació d’hormones tiroidals. Quan això passa, la tiroide s’hipertrofia, es fa gran per poder captar més iode i formar les hormones tiroidals per compensar la situació.

Aliments que contenen substàncies estrumògenes són:

• Crucíferes (col, coliflor, bròquil, kale, cols de Brussel·les, col llombarda…)
• Naps i raves
• Mostassa
• Soja
• Cacauets
• Tapioca
• Mill

La calor de la cocció ajuda a eliminar part d’aquestes substàncies; per tant, es recomana cuinar bé les crucíferes i la resta d’aliments, i evitar prendre’ls crus i al vapor, ja que aquesta tècnica de cocció sembla que augmenta la concentració d’estrumògens.

2. El gluten

La celiaquia està estretament relacionada amb l’hipotiroïdisme de Hashimoto (l’autoimmune), per la similitud que hi ha entre la proteïna del gluten i la tiroide. Sembla que el sistema immunitari d’algunes persones confon la proteïna del gluten amb la tiroide i, per això, l’ataca. De fet, hi ha estudis que mostren que la celiaquia subclínica és més habitual entre persones amb tiroïditis autoimmune.

3. El sedentarisme

L’activitat física és un dels factors que activa el funcionament de l’eix tiroidal. Per tant, és important incorporar la pràctica d’activitat física de manera regular i evitar el sedentarisme. A més, també ens pot ajudar a prevenir l’augment de pes, una conseqüència freqüent en persones amb hipotiroïdisme.

És important tant l’exercici anaeròbic (de força) com l’aeròbic. D’una banda, els exercicis de força ens ajuden a augmentar la massa muscular, un teixit metabòlicament actiu que ens pot ajudar a augmentar el metabolisme basal. D’altra banda, els exercicis aeròbics estan relacionats amb un augment dels nivells de T4 i T3 que circulen en sang. Per tant, l’ideal seria poder combinar tots dos tipus d’exercicis al llarg de la setmana.

4. L’estrès

L’estrès és un dels factors que més pot desestabilitzar i perjudicar la funció de la glàndula tiroidal. De fet, es diu que l’estrès és una de les causes més freqüents d’hipotiroïdisme.

Això és per l’elevació constant de cortisol que hi ha quan patim estrès crònic, que té un impacte directe sobre la funció de la glàndula tiroide:

• Inhibeix l’eix tiroidal.
• Redueix la conversió de t4 a t3.
• Causa resistència a l’hormona tiroidal en reduir la qualitat dels receptors perifèrics.
• L’estrès crònic augmenta la incidència de malalties autoimmunes, entre les quals hi ha la tiroïditis autoimmune.

En general, l’estrès crònic està relacionat amb alteracions hormonals que repercuteixen en un mal funcionament tiroidal.

5. La soja

La soja conté una gran quantitat d’isoflavones, substàncies proteiques que molts cops s’han relacionat amb problemes tiroidals.

Sembla que les isoflavones de la soja poden inhibir l’activitat de l’enzim tiroperoxidasa, necessària per a la síntesi d’hormones tiroidals, i es pot veure relacionada amb l’elevació de la TSH i l’aparició d’hipotiroïdisme. A més, és un llegum que es relaciona molt amb la tiroïditis autoimmune.

A banda, conté estrumògens que bloquegen la síntesi d’hormones tiroidals i interfereixen en el metabolisme del iode.

6. Tòxics com el tabac

El tabac s’associa amb modificacions en els valors de la TSH, T4 i T3 lliures, un augment en la prevalença de goll i nòduls tiroidals (sobretot en persones que habiten en àrees amb deficiència de iode) i efectes sobre l’autoimmunitat tiroidal.

Gina Estapé

Dietista-nutricionista i creadora de l'Instagram i el blog My Healthy Bites.

    @myhealthybites