CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT

Producte estrella
Arròs a banda amb navalles

Apte per a
Tothom

Preu
Preu mig carta: 30 €

Contacte
Passeig Marítim de la Barceloneta, 1
08002. Barcelona. Telf: 93/224-12-53
Obert cada dia. www.barraca-barcelona.com


Els periodistes especialitzats en gastronomia sabíem que Xavier Pellicer aviat ens anunciaria un projecte nou, però no sabíem ni com, ni quan, ni on. Aquest estiu, a Barcelona ha arribat el Barraca, un restaurant d’arrossos modern i pràctic a la Barceloneta amb les millors vistes del món gràcies a estar a l’alçada d’un primer pis que el converteix en un balcó obert al mar.

Guido Weinberg, propietari de la cadena bio Woki Organic Market és el propietari del local. Weinberg té nas i és un empresari espavilat que ha creat un concepte de restaurant amb cuina oberta non stop, enfocat a autòctons i turistes, en què es pot menjar ecològic a bon preu i on et sents com si fossis en una àrea de pícnic chic.

Tot això ho fa respectant el més important: la qualitat del producte. Al Barraca, la fruita i la verdura són ecològiques i provenen de majoristes com Bionofre i d’un pagès del Papiol: “La clau per poder ajustar preus és que jo trec la matèria primera del mateix Woki i, per tant, per volum, tinc més possibilitats que algú que té un restaurant i prou”, apunta Pellicer.

L’arròs, del Delta, no té el certificat del CCPAE, però és un arròs sense productes químics produït de manera artesanal i que ja feia servir quan treballava a l’Àbac o a Can Fabes. “És una família d’arrossaires (Lo Nostre Arròs), a qui compro l’arròs des de fa molts anys”. L’oli, amb marca Xavier Pellicer, és l’únic producte que ha envasat i l’intentarà comercialitzar; però, de moment, el trobareu a la taula del restaurant. “És un oli d’oliva de Siurana verge extra de primera premsada en fred”. El peix, en bona part, surt de Blanes i el pesquen amb barca. “Tinc la sort de tenir via directa amb els pescadors; compro a la llotja i aconsegueixo preus més ajustats del marisc. També, per això, puc ser més competitiu que altres restaurants”. Pellicer és un veterà que coneix productors, agricultors, ramaders, pescadors i sap com tractar el producte. Els pagells, molls, panagals o escórpores arriben a la nit, i el personal ja sap tot el protocol que ha de seguir perquè no quedin aigualits a les caixes i segueixin amb la carn ben tendra un cop a taula. Amb Pellicer també conversem una bona estona sobre les trampes del sector ecològic. Com que s’està posant tant de moda, n’hi ha que no són “dels convençuts” i que volen fer negoci penjant-se l’etiqueta “bio” però que enganyen i que venen producte que no ho és.

Començo a dinar. Els bunyols de bacallà, comprats al Mercat del Ninot, són espectaculars. Tinc clar que vull tastar la paella de verdures ecològiques. Em sorprèn trobar-hi mongeta blanca, que en Xavier m’explica que són “les gambes de la paella de marisc”; els comensals que les cerquen se sorprenen i hi noten un gust diferent, més muntanyós, més farinós, més original. Les verdures, tallades a trossos mitjans, es troben amb facilitat i són cruixents, com ha de ser. Abans hem passat per uns tomàquets –que feliç que sóc quan n’és temporada– amb una burrata que m’humiteja el llagrimal. El pa és de Baluard, com el que es compra al Woki Organic Market, i el tenen a la cantonada, ja que l’Anna Bellsolà només té un forn al carrer Baluard i molts sibarites del pa s’hi desplacen expressament. És un pa tradicional, fet amb forn de llenya, amb llevat natural i farines ecològiques que ofereixen uns resultats excel·lents.

Al Barraca s’hi dina per trenta euros. “S’han acabat aquells temps en què podien sortir restaurants a cabassos que costaven cent euros. Estem en crisi i els gastronòmics han d’obrir els ulls perquè, si no, aniran tancant, com ja passa ara. Cal tenir olfacte per saber què vol la gent ara, què necessita i què pot pagar”. Durant aquest temps que no ha estat darrere dels fogons, s’ha adonat d’aquest canvi de model, que va més enllà de l’economia i que passa per una filosofia de vida, i també ha fet el curs de biodinàmica a l’Instituto Nacional de Biodinámica Español; i, esclar, la carta de vins conté biodinàmics. M’escull un Clot de les Soleres, un macabeu del Penedès del 2012 i m’explica que cada cop hi ha més vi biodinàmic a Catalunya i que la mateixa família Parés Baltà també està en procés d’aconseguir el certificat Demeter.

Somric perquè, per fi, puc quedar amb cuiners com ell o l’Isma Prados i parlar el mateix idioma. El món, definitivament, ha canviat.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll