CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT


Producte estrella
Pebrot farcit de verduretes i formatge; risotto de carbassa

Apte per a
Tothom

Preu
Menú de dil. a div.: 9 €. Dis.: 10 €

Contacte
Roger de Flor, 216. Tel.: 93 458 22 83


Aprofitem un dia de tardor esplèndid per passejar una estona per la Diagonal, al cor de l’Eixample barceloní. En arribar a la cantonada amb Roger de flor, observo diverses persones llegint el menú que hi ha penjat a la porta d’un restaurant vegetarià, l’Arc Iris. Treuen el cap a dins del local i pregunten. Sembla que obren al cap de cinc minutets; estan acabant de preparar les taules. Faig un cop d’ull a la façana i ja hi ha alguna cosa que em captiva. La situació és immillorable: en una de les principals vies de la ciutat, prou petit per sentir-lo acollidor, però prou gran perquè hi hagi una sala espaiosa i gens atapeïda. I el millor: la llum. Gràcies a les portes vidrades i a les finestres, entra llum per tot arreu. Decidit, m’afegeixo a la comitiva que espera.

L’Arc Iris obre de dilluns a dissabte només als migdies, d’una a quatre de la tarda. Consta de dos espais: la sala principal i un primer pis, una mica més menut. Predomina el blanc amb tocs de colors suaus, cosa que li dóna encara més calidesa. En Pere Llauradó, el propietari, m’explica que som en una antiga vaqueria i que fa ja quaranta anys que funciona com a restaurant vegetarià. Pot dir que va ser el segon vegetarià de Barcelona, sorgit en un moment en què aquest tipus de restaurants no eren tan populars com ara. “Els que anaven als vegetarians eren vistos com a malalts, kumbaiàs, hippies… La societat els tenia apartats. Però avui dia és al revés. Tinc gent que ve cada dia, de totes les classes i oficis. Ara està de moda, però això abans era impensable”. En Pere es va fer càrrec del restaurant fa onze anys, quan va prendre el relleu a una família originària de Zamora que va tornar a la seva terra.

M’assec en una taula que dóna al carrer, al costat de la porta principal. Això em permet tenir una vista privilegiada del local i de la gent que va entrant. I de la que fa cua. Perquè des de dos quarts d’una, que començo a dinar, no paren d’entrar clients, gent que vol entaular-se, però també gent que opta per endur-se el menjar a casa. L’Arc Iris no té carta, té un menú que canvia cada dia i que consta de tres plats i postres per només nous euros (deu els dissabtes), i és possible endur-se qualsevol dels plats per tres euros. “Ara, sobretot per la crisi, optar pel menjar per emportar és molt habitual. Hi ha qui s’enduu un plat, dos… segons quina sigui la necessitat”, diu en Pere, mentre entrega una comanda a un noi que espera a fora, amb la moto encara engegada.

I no passes gana, precisament; els plats són molt abundants. Ho descobreixo ben aviat, quan em comencen a servir. Primer de tot, una crema de porros, per anar obrint boca. És suau però destaca molt el gust del porro, com a mi m’agrada. Després arriba el torn del risotto de carbassa: boníssim, sobretot pel puntet d’all que té; tot i que també tinc l’oportunitat de tastar la sopa de verdures, que esdevé una sorpresa molt agradable. Pel que fa al tercer, he de destacar tant el pebrot farcit de verduretes i formatge com el tofu arrebossat amb guacamole. En Pere, molt satisfet de poder oferir un “producte sa i de qualitat”, m’explica llavors amb entusiasme que també té molt d’èxit la seva pizza vegetal, amb la massa feta per ells, la mussaca i el filet de proteïna (compacte de tofu, seitan i tempeh), que es fa portar expressament d’Anglaterra. I no m’oblido de les postres. Tenen cinc o sis possibilitats per triar: mousse de xocolata, musli amb iogurt, quefir, codonyat i molta varietat de fruita.

Així doncs, comprovo que tothom hi pot trobar un menú a mida. De fet, segons en Pere, la majoria de persones que van a l’Arc Iris no ho són pas, de vegetarianes. “La primera vegada que vénen, potser no ho veuen gaire clar; els costa perquè pensen que només hi trobaran sopa, amanides i poc més, però quan veuen que hi ha creps, suflés, risottos, pastes, etc. se sorprenen i s’hi senten molt a gust”.

Mentre menjo, però, hi ha una cosa que em crida particularment l’atenció. En Pere no para de moure’s per la sala, xerrant amb les persones que s’esperen a l’entrada i saludant els clients habituals. Fins i tot, s’hi asseu una estona, com si fossin vells amics. També m’adono que, com a pràctica habitual, es comparteix taula (si es vol, esclar!). Dos, tres, i fins a quatre desconeguts conversant animadament, comparant la tria que ha fet cadascú; coneixent-se, en definitiva. “Fins i tot s’han arribat a formar parelles, aquí!”, ens revela en Pere. “Volem que aquí et sentis com a casa, que vinguis no com un client, sinó com un amic”. Si voleu menjar bé, abundant, i passar una estona agradable a un preu assequible, no hi podeu passar de llarg.

Ah, i els socis de l’Ets hi teniu un 8% de descompte i un suc de poma i pastanga de regal!

Laia Brossa
Laia Brossa

Periodista i filòloga