Aquests dies, per fi, he tancat una assignatura pendent amb el Molí del Casó després que l’actriu, ballarina i cantant Rosa Galindo me’n parlés tan i tan bé.Feia anys que ho tenia pendent. Sí, si. Anys. La vida de l’ETS comença a tenir història i sovint ens recomanen gent que val molt la pena però que no tenim temps de descobrir.
La Rosa, de qui em parlava rebé, sobretot, era de la Conxita Carreras, una dona feta a si mateixa que, després d’un càncer de mama, l’any 2000, va decidir canviar de vida, deixar les cuines i l’estrès de Barcelona, arreglar la casa de la família del seu marit, en Ramon, a Bagà, i convertir-la en una casa rural. En conserven eines antigues, ja que abans era un molí on escairaven el blat i, quan deixi de cuinar d’aquí un temps, es dedicaran a inventariar-les com ja en fet amb els llibre -quina biblioteca tan completa de llibres de cuina!- i de pel·lícules.

casarural_casa“Això comporta una feinada de por, Conxita!”, li dic. “Si aprens a dir que no i delegues moltes de les tasques, no. Jo em dedico a cuinar i a cuidar l’hort”, respon. Com si això fos poc. Es mou per l’hort amb un coneixement que fa salivera. Hi té diverses varietats d’enciams (algunes d’en Josep Pàmies) , tomaqueres i moltes herbes remeieres, afició que li prové de l’àvia, que ja elaborava ungüents, ofici que va continuar la mare i que també ha mantingut la Conxita. La gent va fins al Molí per comprar-n’hi, com feien antigament amb l’Adriana, l’àvia que tothom coneixia a Ribes de Freser, que li compraven ungüent de serp i que t’ho curava tot. La mare i la Conxita s’han dedicat més a la maceració d’herbes i a l’oli de calèndula. Totes tres han tingut el do de la cuina.

La Conxita va estudiar a França, “on han sabut reivindicar i mantenir molt millor la tradició de les herbes”, per cert. De França en va treure l’alta cuina, i gràcies a en Santi Soto, un conegut assessor en agricultura ecològica, un dels pioners en permacultura del nostre país, va fer el gir definitiu cap a la cuina saludable que el càncer ja l’havia obligat a adoptar. La Conxita, avui, sap perfectament com evitar plagues: en un extrem del jardí hi té el compost de vaca i també hi posa compost d’ortiga i cucs de califòrnia. Els voluntaris (woofers) que passen temporades a la casa ajudant, aprenen a cultivar amb aquests mateixos paràmetres.

El projecte s’arrodoneix amb la Mercè Sampere, la terapeuta que, amb digitoteràpia, va descobrir el càncer a la Conxita després d’unes proves que feia poc que s’havia fet l’hospital i que havien sortit “bé”), i la cuinera Annette Abstoss, la dona que va introduir el mateix Ferran Adrià en el món de les espècies més desconegudes. Entre totes tres han perfeccionat un programa de dietes per a malalties greus com el càncer i elaboren seguiments individualitzats.

El Molí del Casó ofereix dietes personalitzades per a malalties greus

El menú

A casa de la Conxita Carreras degustareu alta cuina saludable. És possible que no hàgiu tingut gaire oportunitats d’haver tastat un menú d’alta gastronomia i alhora saludable. Com a mínim jo no ho trobo gairebé mai. M’assec sense saber que menjaré plats exquisits amb productes del Berguedà i de primera qualitat: tomàquet ecològic amb formatge fresc de Borredà en un plat senzill amb olivada que ens enganya sobre el que vindrà després: la crema de pastanaga amb llet de coco, les croquetes de rostit –que són la trapelleria i l’únic fregit que tastarem–; l’amanida requereix un punt i a part.

casarural_plats01“Aquí sempre hem barrejat molt la fruita amb els plats o guisats. És com l’ànec amb peres de l’època rebatejat. A l’amanida i en molts plats hi posem cítrics i flors comestibles com les caputxines o les calèndules”. L’amaniment és el que la converteix en la millor amanida que he tastat aquest darrer any, com a mínim. La gamba lligada amb tapioca i oli de romesco em fa pensar en la seva formació amb Ducasse i Lenotre.

La Conxita no fa cuina de cassoles i, tot i que serveix una cassoleta de pèsol negre, no es dedica al xup-xup sinó a les reduccions de cireres o a la menta xocolatera. El bacallà, a la papillota, el serveix amb flors de borraina i un ram ben formós de fonoll que escampa olor per tota la sala. Fins i tot la crema anglesa de brownie amb estèvia és el pecat més ben digerit per rematar el dinar.

Els pares que vulguin escalfar biberons al microones, ja se’n poden oblidar. A la cuina de la Conxita no hi ha microones, però sí que hi entren molts nens celíacs; així que ja ho sabeu.casarural_plats02

I per si fos poc… la casa!

La casa no té grans pretensions, tot i que les parts més noves tenen solucions arquitectòniques ben acabades. L’important és, però, que tota la reforma s’ha fet seguint els criteris del fengshui, les parets i els marcs de les portes s’han fet amb pintura ecològica i ha estat la mateixa Conxita qui les ha pintat, per por que un pintor del carrer, a la segona capa, ja hi posés pintura convencional. La calefacció arriba per terra radiant gràcies a plaques solars.casarural_cuina

La Conxita organitza cursos de cuina i n’hi ha que els repeteix cada any: “Del jardí al plat i de l’hort a la taula”, així com el de bolets, quan n’és temporada. Tot i això, en fa de vegetarians o al gust si li ho demanen. Aquests dies n’organitza un de formatges. També hi ha qui s’hi casa, aprofitant el jardí, que és com un chill out amb el soroll del riu Bastareny de fons.

Recordo les paraules de la Rosa Galindo com si fos avui: “Allà al Berguedà no hi ha gaire oferta en cuina saludable, però hi ha una dona, que si li truques, t’ho prepara, com si fos un take away”.

El Molí és una experiència que als lectors de l’ETS us agradarà viure. Impregneu-vos, però, de les paraules, la saviesa i la bona companyia de la Conxita i en Ramon.

A partir d’ara, els socis d’Etselquemenges teniu un 10% de descompte en les estades al Molí. Consulteu el descompte. 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll