CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT
Plat estrella
Els arrossos
Apte per tothom
Preu mig carta
35 euros. No hi ha menú.
Contacte
c/Sant Pau, 35. Sitges
Diumenge nit i dilluns tancat.
Telf: 93/811-04-19
Baixo el carrer Sant Pau de Sitges, un carreró estret del centre que desemboca a peu de platja. Hi ha restaurants a banda i banda i els repasso un per un. No em sé el número de La Salseta de memòria i la façana passa molt desapercebuda. Deu funcionar pel boca-orella i deu venir gent de per aquí, em dic. I sí. La Salseta és un restaurant que coneixen els sitgetans, els vilanovins, el vilafranquins i els barcelonins. Els turistes estrangers no hi van.
Fa 21 anys que els germans Mongay –en Valentí és el xef i en Toni es cuida dels vins i de la sala– ofereixen cada dia menjar de primera qualitat, cultivat i produït a menys de 100 quilòmetres. Aquest és el concepte i la frontera és molt clara. En Valentí Mongay ha estat un dels primers impulsors del moviment slow food a Catalunya, n’és el president del Garraf i també és coordinador del Km0 a tot Espanya. Té un ferm compromís amb els productors i per això ofereix a la seva carta aliments com la col brotonera, que al Garraf es coneix com espigall, i que està en risc d’extinció. Segons en Valentí, “els cuiners no en volen oferir perquè era un menjar de pobre. I en general no hi ha sensibilitat per cuidar el producte i el pagès de casa. A la comarca hi ha molta gent de fora, i els locals no s’han volgut dedicar a la restauració perquè és massa sacrificat. Ara, per la crisi, començo a veure fills de famílies de sitgetans que obren establiments, però la col només l’oferim quatre o cinc restaurants”.
La filosofia del Km0 també evita productes transgènics. En Valentí s’oposa frontalment a multinacionals com Monsanto, que treballen amb agricultura que modifiquen genèticament. “Quina credibilitat té una empresa que va crear el conegut agent taronja, un herbicida letal? El problema d’aquest món, en general, és que els mitjans donen veu només a experts conservadors i convencionals. Hem de donar menjar bo, net i just, que és com es diu el llibre del fundador de l’slow food, Carlo Petrini, on explica que cal posar fi als sibarites de panxa i puro i que la gastronomia ha d’anar necessàriament lligada a altres aspectes de la cultura. Els gastrònoms han de ser ecologistes. “S’han de comprometre amb allò que serveixen i no només regir-se pel paladar”. Per això, en Valentí fa 4 anys que no ofereix peixos com ara la tonyina, que està en risc d’extinció.
El que sí que ofereix, com a suggeriment, perquè depèn de la terra, és una amanida de contrastos amb cinc varietats de tomàquet diferents: tomàquet rosa amb alvocat, tomàquet buit amb formatge fresc i confitura de figues, tomàquet caqui amb mongetes eco, tomàquet pebrot amb tàrtar d’algues de Portomuiños i tomàquet negre amb fonoll i cogombre marí. Els arrossos tenen bona fama, el xai és de Cal Puigpelat, i serveix uns peus de porc que diuen que són irresistibles. El bonítol i el turbot estaven ben cuinats i sense excessives floritures, tot un encert quan es tracta de peix salvatge. La carta de La Salseta és curta: els entrants, quatre carns, quatre peixos i tres arrossos. I suggeriments del dia. “Quan les cartes són molt llargues vol dir que no hi ha rotació de producte, que no és del dia o que tenen bona part dels plats precuinats”. I els plats són molt, molt generosos: “Tinc una mania. Si d’alguna cosa no vull que m’acusin mai és de lladre”.
L’únic que afegiria a la carta és algun segon plat i algunes altres postres més lleugeres i refrescants. Ah! No us en podeu anar del restaurant sense tastar un xarrup de malvasia de Sitges.
