Biocenter…Quan Barcelona es torna vegetariana

Parlar del restaurant Biocenter és remuntar-nos a l’origen de Barcelona en el món vegetarià i de l’alimentació conscient.

Quan la Teresa Do Carmo, lisboeta, propietària del restaurant Biocenter va arribar a finals dels setanta a Barcelona per estudiar Belles Arts, la ciutat bullia. Aquest xup-xup que corria per les artèries de la ciutat era el mateix que corria per la sang d’aquella noieta portuguesa; la simbiosi semblava perfecta.

L’entusiasme i la il·lusió de totes dues feia pensar que els seus camins convergirien ràpidament i que podrien emprendre plegades un projecte especial,  alguna cosa que aportés valor i sostenibilitat als ciutadans de Barcelona. I així va ser. Al cap de poc d’arribar, va començar a col·laborar amb un grup de consumidors conscienciats i preocupats per la contaminació del medi ambient i dels aliments. Un grup que més tard va fundar l’associació Vida Sana i la fira Biocultura.

Fa deu minuts que som al restaurant, hem fet dues fotos, encara no hem demanat la carta, en fa cinc que parlem amb la Teresa i ja som en un altre món… un món d’esperança, de responsabilitat i ple de sentit comú.

Ja se sap que pensar, i fins i tot somiar, fa venir gana, així que, tot i l’atreviment –tenint en compte que som a casa seva– convidem la Teresa a seguir conversant mentre sopem. Ella, per sorpresa i alegria nostra, s’hi apunta.

Demanem plats de la carta –sopa thai amb coco i seitan amb reducció de vi blanc– i plats del menú de nit –amanida mixta i seitan amb cremós de patata. (El seitan l’elaboren diàriament.)

Al Biocenter ofereixen una cuina ininterrompuda de dotze del migdia a dotze de la nit, amb un format de menú de crema de verdures o amanida mixta com a entrant i quatre plats principals diferents cada migdia i cada nit, a preus molt assequibles. L’aliment que utilitzen és fresc, sense congelació ni microones. Pengen els menús al Facebook per tenir la clientela ben informada.

Culturalment, el Biocenter és molt actiu i hi organitzen esdeveniments de tot tipus. Per exemple, els divendres a la nit fan classes de tango amb una parella de professors argentins i, després d’aprendre a enllaçar uns quants “8” i a arrossegar com cal els peus, ofereixen als ballarins de milongas el menú de nit a preu de migdia. Tot un detall!

Tot l’any tenen una exposició temporal de quadres d’artistes nous i desconeguts que es renova cada mes. Una oportunitat única, doncs, per conèixer i donar-se a conèixer, i fins i tot de vendre i comprar algun quadre. Jo avui no en compraré cap, però m’haig de resignar i abaixar la mirada després de veure’n un que m’atrau des que he arribat. La bellesa té això: t’embadaleix quan l’observes.

Faig clic i retorno la mirada a la taula, concretament a la carta de vins. Minimalista, amb poques marques i escollides –totes ecològiques– i, tot s’ha de dir, amb un preu que em sorprèn una mica. Suposo que el fet de ser tan cèntric fa que es noti la confluència de clientela estrangera amb la d’aquí, que nodreix el local d’un ambient cosmopolita.

Reflexiono sobre les meves pròpies deduccions i miro a la dreta, discretament, on dues jovenetes catalanes es parteixen un pastís mentre no paren de riure i beuen te. A l’esquerra –com aquell qui parla del rei de Roma– s’hi asseuen dues turistes americanes de mitjana edat. “Buenas nouches”, diuen amb un accent nord-americà evident, segurament de l’spanglish de Califòrnia. “Bona nit tinguin”, els dic jo amb clara influència maternal de la Plana de Vic.

Confirmat! El restaurant Biocenter és, per clientela i ubicació, a mig camí de la Rambla i del Macba: el Raval en estat pur!

Comencem a degustar els plats i reprenc el diàleg amb la Teresa, que m’explica els altres projectes que ha anat portant a terme en els últims vint anys: cofundadora del Gremi d’Herbolaris de Catalunya, Art Sa (forn de pa i pastisseria amb aliments biològics), Keim Eco Paint (pintures eco), biohorta (dels primers distribuïdors de fruita i verdura eco) i el primer restaurant Comme Bio, que anys després va vendre a un grup que va voler explotar com a franquícia i que va fracassar, com diu ella, perquè va perdre l’ànima, part essencial per portar a bon port qualsevol projecte. Ho compartim!

Tot xerrant, arribem a les postres i, mentre parlem dels plats i de la carta, la Teresa es mostra orgullosa de tots els cuiners que han passat per la cuina del Biocenter. En destaca un dels últims, en Toni Rodríguez de Lujuria Vegana, que en un any al Biocenter ha deixat empremta i… algunes receptes exquisides de postres veganes. Un exemple és el pastís de pastanaga i tofu que tastem; boníssim i original. Cada dia tenen uns vuit pastissos artesans, cosa que converteix el restaurant en un punt de trobada interessant també a mitja tarda.

Abans que la vetllada arribi a la fi, conversem uns minuts amb l’Antonio, responsable i mestre de cerimònies de l’establiment, per agrair-li el tracte que ens ha dispensat, i també amb en Lluís, el cambrer que ens ha atès i que, com a bon vegetarià que és, se sent orgullós de treballar en un establiment del tipus de restauració que li demana cos i ment.

Al Biocenter t’alimentes bé, hi ha un bon ambient de treball i, a més a més, al darrere hi ha una dona lluitadora i entusiasta que ja fa anys que ha creat a Barcelona un referent culinari per a vegetarians, un referent laboral per a emprenedors i un referent ideològic per consumidors conscients.