Casa Nostra: el somni d’una nit d’estiu

Tot fa un gir, però, quan en Puck, el follet, frega la saba de certa planta remeiera a les parpelles d’una dorment i aconsegueix que, quan es desperti, s’enamori perdudament del primer ésser que vegi.

És l’inici del segon acte de l’obra, i és la sensació després d’haver sopat a Casa Nostra, enfilant ja Barcelona.

Fa temps que no sortim de la gran ciutat; el ritme de vida ens ho fa difícil. És un lligam amb aquesta ciutat que ens dóna vida però que també ens en treu en excés.

Per sort, per als mediterranis l’estiu representa un moment en què el món que tenim al voltant nostre canvia, en què preval el que és essencial, és a dir, el que és natural, enfront del que és artificial. Ens aflora la curiositat i l’aventura: hi ha alguna cosa dins nostre que ens demana seguir vells instints que potser estan més mitigats a l’hivern.

Com en Lisandre i l’Hèrmia, la parella protagonista de l’obra, fugim cap al bosc.

A la falda d’una muntanya, des d’on encara s’entreveu al fons la silueta del Tibidabo, ens endinsem en la forest del massís del Garraf serpentejant per una carretera que, per al qui no coneix Corbera de Llobregat, sembla ben bé d’un petit poble més enllà de Berga. Aquí, l’aire convida a respirar-ne de manera conscient una vegada i una altra, una vegada i una altra…En 17 minuts des de la Diagonal, ens hem plantat, doncs, a la terra de la Balbina Garcia, en el paper de la Titània, reina de les fades, i d’en Joan Garcia, en el paper de l’Oberó, rei dels follets, que ens obren les portes del seu regne màgic: el restaurant d’ecogastronomia (slow food) Casa Nostra.

Just havent entrat, travessem una ciutat jardí molt ufanosa, amb una zona de chill out per descansar i amb un brollador d’aigua que encara no veiem però que ja forma part del medi pel so relaxant que té. Una entrada ben pròpia d’un espai gastronòmic de l’Alhambra nassarita. Els amfitrions, pare i filla, ens ofereixen una taula del jardí, al costat d’una piscina fantàstica. Fa una nit perfecta i som en un entorn privilegiat. De seguida ens adonem que el que preval al Casa Nostra és que un se senti com a casa. De fet, el restaurant és als peus de l’habitatge familiar. El tracte directe i exquisit dels propietaris ens fa intuir que a la cuina es fan igual de bé les coses. En Joan (mestre-sala) i la Balbina (xef i sommelier) ens situen sobre la procedència del menjar del Casa Nostra, així com del seu objectiu inqüestionable de promocionar l’agricultura, pesca i ramaderia locals. Treballen amb un 70% d’ecològic i un 100% de local. Peix de llotja i peixater de confiança de Vilanova, carn de raça autòctona i fruita i verdura de Can Perol i especialment de pagesos autòctons de Corbera mateix.

Tot plegat per fer una gran cuina creativa de temporada, sense enganys, tota passió, tant de dia, amb el menú de migdia, com de nit, a la fresca.

La Balbina ens parla de com serà la temporada d’estiu. Té a punt un menú degustació de quatre entrants i quatre tapes especials maridades amb tres vins de tendència també local i biodinàmica que sorprendrà els qui hi vinguin.

Avui, nosaltres, degustem cinc fantàstiques tapes de la carta: el bunyol de tomàquet, el cor de bou, la coca de vidre de pop, la cansalada confitada i l’allioli de taronja. Una carta de tapes molt variada tant per a vegetarians com per als qui volen una cuina mediterrània de temporada cuinada de manera excel·lent.

Una garnatxa blanca d’Alella (Foranell, d’en Quim Batlle) i el Saó Abrivat 2008 del Mas Blanch i Jové mariden aquests plats.

És un plaer tenir la Balbina a la sala (se’n pot dir sala del paradís) perquè, com que té formació de xef i també de sommelier, no hi ha ningú que defineixi tan bé com ella la retòrica en la presentació i elaboració d’un plat i d’un vi.

Unes croquetes d’espinacs i formatge amb gust d’espinacs, una coca d’herbes remeieres de Corbera, una tempura d’herbes aromàtiques que no havíem degustat ni plantejat mai, i un pa d’espelta i kamut per degustar un oli excepcional de Gelida han estat –com us deveu imaginar– uns aperitius excel·lents.

Amb l’aire suau, sense vent, i amb la remor del sortidor de fons –satisfets ja en la degustació de les tapes estiuenques–, ens toquen ara les postres, i tant sí com no, la Balbina ens fa tastar uns bunyols de xocolata amb plàtan que ens fan arribar al clímax de l’obra de teatre. La Balbina, com en Puck a l’obra, ens ha untat les parpelles amb la poció màgica i ens fa endormiscar en un suau estat satisfactori.

Després, tertúlia a la fresca i abans de marxar anem a saludar a la cuina la mare de la Balbina i esposa d’en Joan. La Balbina Ricart (mare) és néta de rabassaires del Garraf, aquells catalans que cultivaven la vinya de sol a sol, fent d’intermediaris de la taula del bon saber fer de la mare Terra.

Sense haver sentit en tot el sopar cap soroll estrany, propi de la civilització, ens acomiadem de la família Garcia Ricart, no sense agrair-los la gran feina que representen les propostes vitigastronòmiques del Casa Nostra per a la nostra salut organolèptica i l’economia local.

Tornem a “Atenes”, amb un amor descobert en la follia d’un bosc encantat.

A tots els Lisandres, Demetris, Hèrmies i Elenes que com a l’obra El somni d’una nit d’estiu fugen al bosc a la recerca de la pau interior, i l’amor d’algú o d’alguna cosa, us volem indicar un destí per a una xafogosa nit d’estiu, on us assegurem que viureu una experiència màgica, fins i tot en el preu!

Pep Soler

Assessor gastronòmic i director de l’Espai Boisà – Esdeveniments culinaris amb alimentació ecològica.