Descobrir-lo va ser com un somni, una aparició màgica que em va alegrar la setmana i em va omplir la panxa d’aliments plens d’amor.
Bajamar és un poble petit que viu de cara al mar. Anys enrere, quan només hi havia un aeroport a l’illa, va ser un centre turístic important. Avui gaudeix d’aquella vetusta bellesa que també caracteritza destins turístics tradicionals de les nostres costes. Molta gent coneix l’indret per les piscines naturals d’aigua de mar. És un d’aquells llogarets on et sents com a casa. No hi ha massa turisme i els veïns del poble conviuen amb els que decidim gaudir de les vacances al nord de l’illa. Hi ha un carrer que fa molta pujada i al final… el mural d’un lleó ens delata la ubicació del restaurant. M’encanta! Des de fora es veu la cuina i tot el que es cou a dins. És un espai petit, mig amagat, a l’espera que persones com jo se n’enamorin. Somric i, des de la cuina, rebo la mateixa resposta de la Maca, que amb les mans a la massa em convida a passar. La senzillesa que transmet caliu, la bondat de la mirada de qui em rep, tot a la vista, res amagat. M’agrada la transparència de les cuines obertes que conviden el comensal a indagar en els detalls de l’elaboració dels plats i en la matèria primera que es fa servir. L’olor i l’energia que desprèn la cuina els delata: cuinen amb amor aliments plens de vitalitat.
El restaurant és una idea de la Maca, que des del començament ha estat acompanyada per en Yoyo, un bon amic amb ganes de participar d’un projecte amb compromís social i ecològic. Ella cuina i ell serveix els plats. Tots dos s’hi deixen la pell cada dia per oferir el millor de la seva essència. Seiem tots tres en una de les cinc taules del menjador i la Maca m’explica la forja del seu somni. Ella es va formar en educació ambiental i medi natural. Treballava de tècnica, però sobretot feia hores d’ajudant de cuina per a altres restaurants. Va arribar un dia que va decidir estudiar hostaleria amb la il·lusió d’obrir el seu petit restaurant ple d’amor. El temps va passar i va aprofitar el projecte de final de curs per dissenyar el que avui és El León. “Jo tenia molta por; no havia pensat mai que podria arribar fins aquí, i ara mira, tot en marxa!”. Gràcies a un petit crèdit concedit per la banca ètica Triodos, la Maca va poder arrendar el local i fer les reformes mínimes per poder tenir la llicència. També m’explica molt orgullosa que un bon amic li va regalar unes sessions de feng-shui abans de començar les reformes. Ja us podeu imaginar la màgia de l’espai, un gran regal. Veig en els ulls de la Maca l’esforç i la tenacitat per arribar on és avui, veig també l’orgull i la valentia del seu esperit de lleona. “Jo cuino amb consciència perquè sé la importància de menjar sa; també sé que si jo sóc feliç a la cuina la gent ho rebrà a la taula”.
“Intueixo des del cor que hi ha molta gent que comparteix el meu credo i que, a poc a poc, aquest somni s’està fent realitat gràcies a familiars i bons amics que aposten pel que és real des del nostre esforç, amor i treball”
La proposta gastronòmica és clara: cuina natural, vegetariana i ecològica. A partir d’aquí combinacions infinites que canvien cada dia. S’hi pot anar sovint perquè no acostumen a repetir plats. La seva oferta de menú és una crema freda o calenta primer, i un plat a escollir o bé un de combinat amb un tastet de cada. Per exemple, avui trobem una crema calenta de pastanaga, carabassa i gingebre, i una sopa freda de meló amb espirulina. Com a segon es pot triar un sol plat o una combinació de les delícies del dia: quiche de pastanaga i bròquil, quiche de pebrot vermell i zucchini negre, barquetes de seitan, croquetes de quinoa, rotllets d’arròs integral i tempeh en salsa amb macarrons de remolatxa i quinoa. Aquests són els plats que avui ofereix El León; demà seran diferents. “Vull que la gent tasti coses; el menjar vegetarià és molt ric i moltes vegades no es coneix”. Em parla també de l’aposta que fa per elaborar postres veganes; era un dels objectius quan va obrir i ara són tot un èxit. Avui ens proposa un pastís vegà de pera i xocolata o un pastís vegà de poma amb base de fajol.
En la seva proposta gastronòmica combina el cereal integral, la verdura en fulla, les algues, la proteïna vegetal, els fermentats, la fruita seca, les llavors i els germinats. Un tresor de restaurant pels que estem acostumats a omplir la panxa amb bons aliments, vaja! I un altre ingredient imprescindible i clau de la cuina d’aquest restaurant és que gairebé tot el que ofereixen és ecològic. Per descomptat les verdures i les fruites, però també el vi i el pa, i fins i tot l’alcohol. Descobreixo una prestatgeria petita amb una ampolla de rom, una de vodka i una altra de whisky, totes tres amb el segell ecològic. També tenen una cervesa artesana que s’elabora a la vora de Bajamar, a la Laguna. Es diu Chutzey, innovadora tant en l’elaboració com en la història que explica cada tipus de cervesa.
El restaurant va obrir el mes d’agost de 2013 i cada vegada té més clientela. El boca-orella funciona molt bé i tenen comensals amb orígens ben diversos, des dels que hi arriben per casualitat fins als que fan quilòmetres per anar-hi. I és que la qualitat és excel·lent, i el preu, per a totes les butxaques. El vessant social també es nota en la seva proposta gastronòmica, ja que el ventall de persones que poden gaudir del plaer d’alimentar-se des del cor és molt ampli.
Us recomano que reserveu taula perquè només tenen lloc per a tretze persones. Si us quedeu més dies per aquesta zona de l’illa també podeu anar a menjar al Maná, a Puerto de la Cruz, i al Tapaste, a la Laguna. I si voleu acostar-vos a un mercat de productes locals i ecològics, els dissabtes fan el Mercadillo del Agricultor, a Tegueste, on els amics d’El León compren bona part dels productes de proximitat.
Contacte
Avenida el Sol, 13. Tel.: 690 95 73 41.
Tenerife
