CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT

Apte per a
Vegetarians interessats en l’alimentació conscient.

Preu
Menú cuina natural i energètica: 11,90 € (dia) i 19,00 € (nit). Menú vegetarià: 10,90 € (dia) i preu carta (nit)

Contacte
Muntaner, 109.
08036 Barcelona.
Tel. 934 545 925.
www.atzavara.com 


L’amistat entre la Montse Bradford –una de les persones amb més credibilitat en el sector de la cuina natural– i el propietari del restaurant, en Nacho del Castillo –un xef inquiet, rebel, innovador, expert en R+D d’un laboratori dietètic– ha donat un fruit nou: la versió 2.0 del restaurant Atzavara, un vegetarià que fa anys que funciona i que, des de fa només unes setmanes, és el primer restaurant de Barcelona amb una carta de cuina energètica i natural. Diem el primer que té carta perquè de menús energètics, el Macrobiòtic Zen, ja m’ha molts anys que n’ofereix.

Fins ara, l’Atzavara era un restaurant de cuina vegetariana creativa, amb plats ben elaborats i amb moltes influències de cuines del món –especialitat d’en Nacho–, que oferia tot tipus de plats i aliments sense tenir en compte la temporada, o sigui, a tall d’exemple, amanides de tomàquet a l’hivern i purés de pastanaga a l’estiu.

Potser per a molts això no té res de significatiu, però si preguntem què ens aporta energèticament un tomàquet –una verdura típica d’estiu que trobem entre juny i octubre–, la resposta és clara: refresca!

Passa el mateix amb el cogombre, que es cull a l’estiu i que ens ajuda a combatre la deshidratació de la pell en períodes perllongats d’exposició solar.

En canvi, la pastanaga es cultiva tradicionalment a l’estiu, o a final, i es menja durant l’hivern. És una verdura, doncs, que ens aporta energia quan fa fred, que ens ajuda a captar l’energia solar quan és més minsa gràcies als nutrients que té, com els betacarotens, i alhora ajuda a reduir acumulacions en l’organisme pròpies de les ingestes més copioses de l’hivern. És el sentit comú tan savi i senzill de la Mare Terra.

Aquest exemple tan senzill pretén il·lustrar el gran repte divulgatiu que, des de fa temps, vol tirar endavant la Montse Bradford a la seva escola i, ara, des de fa tres setmanes, també al restaurant Atzavara.

Entrem a la sala i ens asseiem al fons, en una de les poques taules que queden lliures –són les tres tocades–, just al costat de tot l’equip del restaurant –en Nacho, la Montse, el cuiner i en Mariano Salvadó, el responsable de comunicació del restaurant–, que valora els primers dies d’aquesta carta nova.

Ens entreguen la carta, que abans era tota del color corporatiu, el verd, i que ara incorpora el taronja. El verd identifica els menús vegetarians creatius, i el taronja, els menús de cuina energètica i natural, dissenyats per la Montse i basats en la temporalitat dels ingredients.

En tots dos formats, és possible triar un entrant, un principal i unes postres. En el cas del menú taronja, recomanen endur-se les postres per a mitja tarda i acabar l’àpat amb una infusió.

Ens decantem pel menú taronja, el de cuina energètica i natural: una amanida i una crema de carbassó d’entrants; i seitan amb ceba caramel·litzada i quiche de tofu com a plats principals.

Les postres són totes molt llamineres: pastís de garrofa, flam de plàtan i vainilla… Com que hem arribat tard, ja no queden gaires racions i ens conformem amb el pastís estiuenc de fruites fet amb agar-agar.

L’equip de cuiners d’en Nacho cuina bé, molt bé. La quiche, que va acompanyada d’una hamburguesa de mill fabulosa, i el seitan, amb arròs amb verdura dolça són deliciosos, i les racions, complertes. La veritat: un molt bon dinar i una relació qualitat-preu satisfactòria.

L’únic que ens sobta i que deixem al plat són vuit o deu olives que acompanyen els plats principals i que, segons l’escrit de la carta, fan la funció de pickles, com el xucrut, però que no acabem d’entendre –especialment per la quantitat– com lliguen amb el plat.

És en aquest punt, en l’explicació dels plats, on creiem que aquesta col·laboració entre l’Atzavara i la Montse Bradford encara no ha assolit l’objectiu que pretén.

Entenem que una proposta gastronòmica nova a la ciutat que vol ser a l’abast de tothom i, en aquest cas en concret, amb molt de valor afegit, s’ha d’explicar bé perquè el client entengui la filosofia de la cuina energètica i natural.

Així doncs, tant la pàgina web com la carta impresa haurien d’incloure més informació, i hi hauria d’haver una aposta, segons el nostre parer, per la formació del personal de sala per tal de divulgar millor aquesta cuina. S’ha d’ajudar el comensal a entendre-la, ja que, si no, la proposta té el risc de quedar en una simplificació i d’acabar sent un menú vegetarià més.

Esperem tornar ben aviat a l’Atzavara –aquest cop en cap de setmana– per degustar el menú altament creatiu que ofereix els divendres i dissabtes i poder tornar a gaudir d’aquesta cuina excel·lent i de la proposta tan innovadora que presenta.

Pep Soler
Pep Soler

Assessor gastronòmic i director de l’Espai Boisà – Esdeveniments culinaris amb alimentació ecològica.