El nou Macrobiòtic Zen

CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT

Plat estrella
El plat combinat

Apte per
tothom

Preu
Menú : 10, 50 €

Contacte
c/Muntaner, 12. 93 454 60 23


En Josep Maria i la Marisa són els propietaris del Macrobiòtic Zen, el primer restaurant macrobiòtic que va obrir a Barcelona el 1973, arran de la creació de l’Associació de Macrobiòtica de Barcelona, la primera d’Espanya, i que va liderar, entre d’altres, en Josep Maria. Avui dino, doncs, amb una de les persones que més ha contribuït a donar a conèixer l’alimentació conscient i saludable al nostre país. “Recordo que als anys setanta aquí no hi havia algues, ni miso i me n’anava a Perpinyà a comprar-ho. Per això vam muntar l’associació, per portar el menjar japonès aquí.”

El nou Macrobiòtic Zen

La Marisa, la seva dona, és la responsable dels plats que estic a punt de devorar. Costa mastegar, com mana la macrobiòtica, quan els aliments que tens al davant són tan saborosos. Ara bé, mastegar és clau. Érem tan hippies en aquella època que fins i tot vam crear l’hora de mastegar. Fèiem sonar una campana i començàvem a mastegar cada cullerada vuitanta vegades”. En la macrobiòtica hi ha dues tendències: la de René Levy i la de Michio Kushi. “Levy és més estricte i Michio és més obert”, explica en Josep Maria, “tot i que els preus que Michio cobra a la consulta són prohibitius i converteix l’alimentació saludable en una cosa de rics, cosa que no compartim en absolut”, apunta la Marisa. “Sí, perquè”, continua en Josep Maria, “la idea inicial de Michio, i que sempre hem mantingut a Muntaner 12 (el restaurant també l’anomena amb l’adreça), és que això, tot i que sigui un negoci, és un espai per compartir i tothom sempre tindrà un plat a taula. No els considerem clients, no hem volgut obrir mai cap altre local, tot i que ens ho han ofert desenes de vegades. La nostra voluntat és fer arribar a tanta gent com sigui possible l’alimentació saludable i, per això, els comensals també poden compartir taula”. Al Macrobiòtic cuinen de meravella i és d’aquells establiments que lamento no tenir al costat de la feina per poder-hi anar sovint.

La carta

El nou Macrobiòtic Zen

El menú del Macrobiòtic comença amb una sopa o crema i continua amb un plat combinat, que sempre té verdura crua, verdura cuita, algues, algun tipus de cereal i llegum. A aquest bàsic, i segons el dia de la setmana, hi afegeixen proteïna vegetal, pasta, quiche, etc. Els plats són sorprenentment abundants i les postres són generoses i bones, i només us les acabareu si hi aneu amb molta gana. I us ho diu algú que és de vida. Tot i que els dolços al final de l’àpat no són recomanables en la macrobiòtica, els comensals es llepen els dits amb els pastissos, les copes, les compotes, el quefir i el fantàstic amasake d’arròs. L’amasake és un fermentat del bolet japonès koji i és bo per a la flora, com altres aliments fermentats com el miso.

Em fixo com menja en Josep Maria. Té gana. Gaudeix del plat. Se’l mira. Acaricia els aliments amb els bastonets, però intueixo, pel seu físic, que no sempre menja així. “Cada any, per Nadal, faig un dejuni de set dies que coincideix amb els dies 24, 25, 26, etc.”. Ho fa expressament i així s’estalvia l’excés de molts àpats. Durant l’any, fa dejuni un cop a la setmana, els dimarts normalment.

Un capítol imprescindible de la història de l’alimentació saludable a Catalunya

El nou Macrobiòtic Zen

Josep Maria Villagrasa era corredor de maratons. Una lesió complicada a les olimpíades de Munich el 1973 el va anar portant cap a la macrobiòtica. En aquella època, Villagrasa era advocat i hipnòleg clínic. De fet, va introduir el mentalisme a la marxa atlètica. La lesió, però, no se n’anava i la ingesta de tot tipus de fàrmacs li va produir una gastritis. “Menjant arròs integral, llegum, verdura i miso, al cap d’una setmana, ja m’havia curat”. A partir de llavors va decidir estudiar i investigar a fons aquell món. Es va diplomar en naturopatia, fitoteràpia i acupuntura, i el 1980 va començar a impartir classes en un centre que van obrir al municipi de Tavertet i a través de l’associació cultural Este-Oeste, que llavors estava vinculada a la macrobiòtica i a l’Institut Kushi europeu a Suïssa. En aquella època, el grup també feia trobades arreu, fins i tot, a Montserrat; aconseguien que Michio Kushi vingués a Barcelona per impartir xerrades, etc. Als anys noranta obren al Berguedà el centre de formació en teràpies naturals Foratman, on imparteixen classes alguns dels especialistes que podeu llegir a la nostra revista.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll