CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT

Producte estrella
Les verdures, carns i formatges locals i ecològiques

Apte per a
Tothom. Vegetarians i celíacs (amb avís previ)

Preu
35 € nit + esmorzar. 25 € sopar. Mitja pensió (a partir de 2 nits): 55 €.

Contacte
Tancat a l’abril i al novembre i de dilluns a dimecres durant la temporada d’hivern
www.orrideplanes.com


Passat Bourg-Madame i abans d’arribar a Les Angles o Formigueres, hi trobem Mont-Lluís i, al costat, Planès, un poblet típic de la Cerdanya amb colors més grisos que marronosos, propis de la part francesa. En aquest racó de món, ben a prop de Puigcerdà, fa més de vuit anys que hi ha un allotjament rural únic.

L’Arif, nascut al Paquistan i criat a Chicago, i la Marta, una santcugatenca resident al Gòtic, van deixar la gran ciutat per viure la muntanya i la naturalesa de més a prop. Van comprar una granja de pedra amb la intenció de transformar-la en una casa rural. “Des del principi, vam decidir que la nostra casa rural seria ecològica. Com a muntanyencs, volíem que funcionés en harmonia amb aquestes muntanyes que ens agraden tant; i com a professors, volíem que servís de plataforma per promoure un canvi de plantejament pel que fa a la relació entre l’home i la naturalesa.”

L’Arif, arquitecte de formació, va reformar la casa; les obres van durar tres anys. “Vam transformar la granja en un edifici de baix consum energètic i vam instal·lar-hi plaques solars, integrades a la teulada, per produir aigua calenta, calefacció i electricitat.” També va afegir un segon edifici que funciona com a refugi per a excursionistes. Després de les obres de tots dos edificis, encara va tenir forces per adaptar el terreny del costat i habilitar una zona de càmping. Avui l’Orri és un projecte amb tres potes: l’allotjament rural, el refugi i el càmping.

L’Orri ha sabut comunicar la seva filosofia al client a través del web i d’una guia-àlbum que trobareu a les habitacions i que explica com es fa ús d’energies renovables, com s’apliquen mesures d’estalvi energètic i en què es demana una ecoparticipació dels clients per aconseguir limitar el consum d’aigua, el volum d’escombraries i la contaminació mediambiental. L’electricitat produïda per les plaques solars es ven a Enercoop, una cooperativa nacional que treballa amb electricitat d’energia renovable com ara Som Energia. El Rosselló-Llenguadoc és una de les regions de França amb més hores de sol; això, sumat a l’alçada de la casa (1.500 metres), multiplica la capacitat d’absorció d’aquest sol a l’energia renovable.

Remarco que han sabut comunicar la seva filosofia a la gent perquè molts negocis que descobrim des d’etselquemenges, treballen molt bé, però no saben comunicar el que fan, i això acaba sent més que determinant per a l’èxit o el fracàs.

L’Orri ja té el prestigiós segell europeu Ecolabel. “Ho hem volgut fer perquè hi ha una moda imperant i sovint s’abusa del terme ecològic o es menteix per fer negoci”. L’Ecolabel és l’únic logo de qualitat mediambiental atorgat per un organisme independent i vàlid a tot Europa. El client de l’Orri ho sap valorar, està conscienciat. De fet, la crisi també s’ha notat en el perfil dels clients: quan van obrir, el 75% dels clients eren barcelonins que feien estades a la Cerdanya; avui només suposen un 25% de la clientela, que la formen sobretot suïssos, belgues, alemanys, anglesos i americans. Molts arriben a la casa caminant, amb bicicleta o tren, i són premiats amb descomptes per haver reduït la petjada ecològica. Com que per Planès hi passa el GR10 (senda transpirinenca), molts excursionistes de pas arriben a la casa d’aquesta manera.

El menjar 

L’alimentació de temporada, ecològica i de proximitat és una prioritat a l’Orri. Per només 35 euros per persona hi dormireu i fareu un esmorzar amb un 95% de productes ecològics i de productors locals que són veïns de proximitat sense certificació ecològica però que també elaboren productes d’altíssima qualitat. Això és molt significatiu i els mateixos productors de la zona n’estan profundament agraïts. Per què? Doncs perquè a França això no ho fa ningú. “Els restaurants compren gairebé tots els ingredients que serveixen a la gran indústria alimentària, perquè costen molts menys diners. No estan disposats a perdre el gran marge que sempre han tingut i consideren que servir menjars elaborats amb productes locals és equivalent a treballar amb pèrdua. Nosaltres treballem amb una xarxa de més de trenta proveïdors locals, molts dels quals es troben als pobles més propers de casa nostra.” L’Arif i la Marta compren també sovint a Biocoop, una cooperativa de pagesos nascuda als anys setanta que té més de tres-centes botigues arreu del país, sis mil referències de productors locals, un model per fer arribar alimentació bio, de proximitat i temporada que a Catalunya malauradament encara no existeix. Per cert, quan visiteu l’Orri, podeu acostar-vos al Biocoop de Prades, situat a uns 35 quilòmetres de la casa).

Amb tots aquests productes ecològics i locals, la Marta elabora menús originals que varien d’una temporada a l’altra. Li agrada cuinar plats d’inspiració oriental com el d’avui, que és un plat libanès de kebab de bou ecològic d’Eyne (Cal Rigole) barrejat amb xai de Formigueres (Le Calmadou), servit amb pilaf d’arròs i salsa de iogurt. Per postres, tastem unes maduixes amb formatge fresc de cabra de Matemale (Le Dormidou), que després trobaré al mercat de Formigueres, on també compro uns raves preciosos, de colors diferents i ecològics, esclar. Fem una sobretaula llarga amb el vi biodinàmic de la casa (Domaine de Cazes, Rivesaltes) i una infusió d’herbes i regalèssia. L’endemà, per esmorzar, descobreixo unes melmelades ecològiques delicioses de gerds o cassís (grosella negra) típiques de França i amb un projecte social de reinserció de persones amb discapacitat al darrere:

Un de cada dos o tres dies, la Marta proposa un menú vegetarià als comensals. Per descomptat, si els avisen, també tenen productes per a celíacs; però si no sou intolerants al gluten, no deixeu de tastar els pans que us oferiran per esmorzar: pa bo, pa de debò, amb cereals antics recuperats i elaborats amb massa mare, temps i amor. “Hem viatjat durant un mes per França i no he menjat pa bo cap dia. I som a França! Com pot ser?”. Definitivament, hem perdut el nord.

Al web trobareu els menús d’estiu i hivern més habituals que se serveixen, puntualment, a les 20h. A tall d’exemple, ara a l’estiu, serveixen gaspatxo de remolatxa i tomàquet, amanida de tomàquets de varietats antigues, bulb de fonoll gratinat amb beixamel i parmesà, lassanya de carbassó o albergínia farcida amb dues carns. A L’Orri poques vegades repetireu de menú.

França té un problema

A diferència del que puguem pensar, “a França, la restauració és un desastre. Aquí, molts restaurants ja no contracten cuiners que es passin el matí elaborant un plat o pelant cebes. Quina pèrdua de temps i de diners! Si entres a moltes cuines veuràs com obren bosses tancades al buit i emplaten”. És més: ara hi ha una formació que consisteix a emplatar; assemblage, en diuen.

En paral·lel, el país ja té tantes estrelles Michelin com el Japó (596) i, per això, des de l’alta gastronomia, Alain Ducasse inclòs, s’ha iniciat una campanya que vol etiquetar els restaurants que cuinen de manera artesanal per lluitar contra l’enorme quantitat d’establiments que ofereixen poca qualitat i garanties: un escàndol al país del bon pa i el bon formatge. Això passa perquè França és un país intervencionista i molt subvencionat. “Ens costa trobar empleats per tot l’any. Prefereixen treballar uns mesos, i la resta cobrar l’atur”. De fet, a la Cerdanya francesa hi ha catalans que s’han instal·lat aquí perquè reben ajuts de tot tipus. Però aquesta cultura de la subvenció els porta a aquest carreró sense sortida en el qual no hi ha projectes ni esperit emprenedor. Alguns l’anomenen l’Andalusia francesa.

Malgrat tot, a Catalunya hi ha cada cop més restauradors conscienciats, som els pioners del moviment slow food-km0 a Espanya i cada setmana obren nous negocis amb criteris saludables dels quals ens en fem ressò. Així que…amics de l’Orri: no us sentiu sols perquè no esteu sols!

Amb el carnet de soci d’etselquemenges, l’Orri us regala un aperitiu abans del servei del sopar: embotit local i muscat de Rivesaltes, un vi dolç natural típic de la zona. 
Núria Coll
Núria Coll

Directora d'etselquemenges