Barracuda és el nom que l’empresari Guido Weinberg (Wokimarket i Barraca) ha triat per al restaurant de platja que acaba d’inaugurar a la platja de Castelldefels (Ribera de Sant Pere, 17). També és el nom d’un peix carnívor. No és el típic bar de platja, però hi està molt a prop: la té al davant, a molts pocs metres. 
La decoració és senzilla, però alhora trendy. Dins del local predomina la fusta, i uns bancs de parets amb molts coixins hi acaben de donar el toc confortable. A la terrassa, envoltada de sorra, però amb terra de fusta, les taules i les cadires conviuen amb hamaques i amb garlandes de llumets, d’aquelles de revetlla, que sempre fan posar de molt bon humor. Parlo amb el director gastronòmic, el cuiner a qui en Guido ha confiat la nova aventura i també les anteriors, en Xavier Pellicer. “Hem creat la carta que tots voldríem quan som a la platja, un bon peix i un bon arròs, i tot ecològic i amb productes de temporada”. Mentre m’ho explica, uns veïns de Castelldefels em pregunten si havia vist abans com estava el restaurant.“Hi han fet una feina meravellosa a l’hora de recuperar-lo; si a sobre, hi serveixen un bon menjar, és molt bona notícia”, diuen. En Xavier torna a explicar el perquè de la carta. Hi ha sonsos, peix blau, que presenten en unes paperines molt divertides, anxoves, gaspatxo de síndria, musclos al vapor amb llimona i gingebre, calamars fregits amb cervesa negra i maionesa de llima, escamarlans amb tomàquet i alfàbrega, cloïsses amb salsa verda. Són els entrants que a Barracuda presenten com “abans de l’arròs”. El plat estrella és la paella d’arròs de verdures ecològiques, amanides i sonsos fregits, una versió més platgera de la paella que ja serveixen al Barraca. 
Tampoc no hi falten les patates braves, esclar, però prometo que no són goma de xiclet amb poc gust sinó patates de veritat, amb el to tendre interior de la patata i el toc cruixent de fora. Les amanides no hi falten. N’hi ha de tres tipus, totes ecològiques, i tant de fulla verda com la de tomàquet. Els que coneixeu el Woki Organic sabeu que les amanides són sempre plats segurs a Can Guido, perquè posen tant de mirament en el producte com en la resta de plats. De segons, els arrossos: de verdures ecològiques; a banda amb navalles; negres amb sípia i cloïsses; mariner, i amb pollastre, calamar i rap. També hi trobareu fideus arrossejats, amb all i oli. I si no us ve de gust l’arròs, encara hi ha l’opció de preguntar pel peix del dia o optar per la carn, 100% ecològica. “Aquesta és la cuina que m’agrada fer, continua dient en Xavier Pellicer: “Vaig passar molts alts a l’alta cuina, a l’elistista, cuinant per a poca gent i aquesta és la cuina de veritat, la que dignifiquem i la que ens fa ser a l’altura de tothom”.
La carta de vins mereix un punt a part. Penso en quants llocs arran de mar m’han ofert vins ecològics i em sobren dits de les mans. Aquí n’hi ha tant de denominacions d’origen catalanes (us els recomano!) com de foranes. Encara més, a la carta de vins (blancs, rosats, negres, caves i xampanys) també hi ha propostes de biodinàmics, un pas més dins de la viticultura ecològica, que tant el Guido com en Xavier es coneixen ben bé.
Acabo l’àpat amb uns mojitos: el còctel de moda de l’estiu, diuen. El serveixen a la terrassa. N’hi ha que se’l prenen asseguts a les hamaques, al costat de la terrassa per tocar amb els peus la sorra, em diuen. Miro el mar, les onades, el vaivé i penso que l’ecologia i el menjar saludable han arribat on havien d’arribar, als espais per on més turisme passa i a uns preus que no foraden butxaques. Per fi.
