Esperit Tarambana

Avui visitem un restaurant gens convencional. El Tarambana no vol ser ni convencional ni reduir-se a una única definició. Va néixer fa vuit anys al bar del Centre Cultural de Cardedeu, però des de fa poc més de sis mesos estrena espai nou, una antiga fàbrica del poble, molt més gran i amb moltes més possibilitats. Des de l’entrada mateix es pot veure què es cou a la cuina, però abans, un missatge ben gran escrit a la paret em crida poderosament l’atenció: “Som el que mengem”. Un bon punt de partida.

Mentre parlem amb l’Andreu Vilà, que és qui porta el local, juntament amb un altre soci, sorgeix una pregunta, aparentment, fàcil de respondre: Què és, el Tarambana? Un restaurant? Un petit centre cívic? Un ateneu? Doncs una barreja de tot i, alhora, moltes altres coses més. “El nostre motor és la gastronomia, sí, però és al voltant de la taula on es couen coses, on es fa bullir l’olla, on s’arregla el món. Per tant, no entenem una cosa sense l’altra: la gastronomia i la cultura han d’anar sempre de bracet”, afirma l’Andreu. Per això, cada dia de la setmana organitzen, com a mínim, una activitat cultural. Els dimarts, jam-session de jazz amb músics del Vallès; els divendres, contacontes per a la canalla; l’últim dissabte de cada mes, minimercat de petits productors −amb els quals treballen−, en què s’ofereixen ous, verdures, llegums, etc. Tot ecològic i de proximitat. “Per nosaltres és un acte de transparència. Ens agrada que els clients vinguin i coneguin les persones responsables dels tomàquets o de la ceba que van menjar aquí el dia abans”.

El Tarambana està molt arrelat al territori i aposta pel producte de la terra, pel producte del Vallès, i també per una cuina saludable i de qualitat. I, en aquest sentit, han anat fent passos endavant, durant aquests vuit anys. El 75% de tots els seus productes són ecològics o de proximitat. I no es volen aturar. “Per nosaltres és important posar cara a les verdures, que qui vingui aquí sàpiga que aquest enciam o és de l’hort de cal Cerdà, o és de la Verdolaga, o de la Catxaruda o de la Tavella”. I la carn, per exemple, no és ecològica, però la van a buscar a Ca l’Angelina, una carnisseria de tota la vida que compra a pagesos de la zona. També han actualitzat la carta, a més, que anirà canviant segons l’estació de l’any per oferir sempre plats amb producte fresc i de temporada, i que inclou un apartat per a vegetarians.

Entre plat i plat, l’Andreu em segueix explicant tots els projectes que han engegat o que estan a punt de veure la llum. Tallers per fer pa ecològic, projeccions de documentals, tastos de vi dolç, classes de música tradicional, cursos de pallasso i un llarg etcètera. “Intentem ser diferents. Aquí hi passen mil coses, tothom hi té cabuda. Tot és una mica tarambana –comenta entre rialles−. Fem volar molts coloms… de fet, fem una quarta part del que ens passa pel cap!”.

Aviat comprovo, però, que aquest compromís ferm amb la cultura no està renyit amb la bona cuina. Xips de moniato, saltat de cigrons i espàrrecs, coca de verdures, daus de brie arrebossats amb borrego i melmelada, hamburguesa farcida de bolets amb salsa de ceps. Tot amb un toc característic, el del forn de carbó amb què treballen i per on passen la majoria de plats. I per postres, a més dels clàssics borregos de Cardedeu, ofereixen pastís de castanya, pannacota de iogurt amb mel i magrana i, per als amants de la xocolata, un brownie impressionant acompanyat de gelat de vainilla.

Si encara no coneixeu gaire el Vallès, visitar el Tarambana és una manera d’acostar-s’hi, de conèixer la comarca i el que les seves terres i els seus petits emprenedors, amb el cap ple d’idees i projectes, són capaços d’oferir. Feu una mica el tarambana, no us en penedireu.

I pels socis d’etselquemenges, quan ensenyeu el carnet, us convidaran a una tapa de tardor. 

Laia Brossa

Periodista i filòloga

  @_lbrossa_