CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT

Producte estrella

Cananes de Vilanova i la Geltrú amb pimentó bord

Apte per a
Tothom

Preu
Menú de dil. a dv.: 12 € / Menú degustació cap de setmana: 30 €

Contacte c/ Major, 116 – 1a planta. (Vallbona d’Anoia). Tel.: 93 771 92 16 www.lafondadelsaumell.cat


Sona una fina melodia de blues. No se m’imposa, al contrari, m’acompanya en l’aventura gastronòmica que estic a punt de començar. Aquesta setmana em trobo a Vallbona d’Anoia, en el primer restaurant slow food de la comarca: La Fonda del Saumell. Al capdavant, en Jordi i la Marta Poch, dos germans que –a part d’amants de la bona música− són la quarta generació de la família que porta el negoci. Després de la jubilació dels pares i d’un període de descans, van reprendre l’activitat del restaurant ara fa tres anys amb moltes ganes i amb voluntat d’apostar per un altre tipus de cuina: bona, justa, sana i neta. “Va ser una aturada en el temps, però no en la formació, una parada per agafar aire i tornar-hi”.

I ho van fer amb en Jordi als fogons i la Marta a la sala. En Jordi es defineix com un cuiner autodidacte, que s’ho passa fantàsticament bé fent la seva feina i que vol seguir aprenent per millorar dia a dia: conèixer receptes noves i també productes nous, per introduir-los a la seva cuina i al seu celler. “El que fem és observar què tenim al voltant i ho anem a buscar”. Per això, a La Fonda del Saumell treballen amb productes de temporada, ecològics o de proximitat. “Tenim les verdures i les fruites ecològiques que ens arriben de Capellades o de Can Perol, vins i caves del Penedès, xai ecològic d’Argensola, vedella ecològica de la Pobla de Segur… No tothom sap què és l’slow food ni el segell Km0, i al principi ens miraven com si fóssim estranys, però es tracta, també, de fer una mica de pedagogia a la sala”.

Allà és on em trobo, precisament, i us puc assegurar que tot s’entén millor mentre es tasta, abans de començar l’àpat, el pa d’espelta fet a La Fonda. Això sí, acompanyat d’un rajolí d’oli d’olivera centenària. Comprovo que els dies de cada dia ofereixen un menú a un preu molt assequible i, els caps de setmana, un menú degustació que, a més d’incloure sempre algun plat vegà, està eminentment dominat per creacions Km0 d’en Jordi. Si us animeu amb aquest últim, tindreu l’oportunitat d’aproximar-vos a un molt bon exemple de cuina catalana que beu de la tradició gastronòmica de la comarca, però que no defuig la modernitat ni l’originalitat. Amanida d’escarola, alvocat i raves eco amb vinagreta d’avellanes i sal de remolatxa; crema de carabassa amb xiitake en escabetx suau; trinxat d’espigalls i patata del bufet; hamburguesa vegana amb verduretes escabetxades, o el meu preferit –i un dels plats estrella del restaurant–: cananes de Vilanova i la Geltrú amb pimentó bord de Tap de Cortí, propi de Mallorca i que li confereix un toc fumat subtil i deliciós. I si encara hi ha gana, també té molt d’èxit, per rubricar el dinar, la coca de sègol integral amb salsa anglesa.

En Jordi i la Marta, a més, tornen a demostrar el seu compromís amb un tipus de filosofia de vida més justa i responsable en un altre aspecte: ofereixen l’opció de pagar en rius. No us preocupeu, però, si no en teniu, de rius, a les butxaques. El riu és una moneda social i ciutadana, no material, i que equival a un euro. S’utilitza a l’ecoxarxa de l’Anoia, una xarxa d’intercanvis de béns, serveis, i coneixements entre veïns de la comarca que pretén crear una economia alternativa, més propera, cooperativa i ecològica. “No podem prescindir de l’euro, esclar, però és un primer pas per capgirar la situació econòmica que estem vivint. Pensàvem que, com a restaurant que ja era slow food, havíem d’anar més enllà, perquè creiem en una alternativa d’un món millor, tant en el terreny laboral i econòmic com en el gastronòmic”.

“Veniu a fer-los un reportatge?”, em pregunta tímidament el meu veí de taula, que ja feia estona que ens observava amb curiositat. “No m’estranya, treballen molt bé. Aquí al poble els coneix tothom”. Abans d’acomiadar-nos, em recomana fervorosament que hi torni quan comenci el bon temps, que el porxo del restaurant –un petit jardí de plantes aromàtiques– és un espai ideal per continuar la sobretaula després d’un gran àpat. No m’ho perdré.
Amb el carnet de socis d’Etselquemenges us convidaran a una copa de cava o de vi del seu celler i a un cafè ECO. Cliqueu a aquí.

Laia Brossa
Laia Brossa

Periodista i filòloga

  @_lbrossa_